Des
19
Dj
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
Des 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!

 

 

Des
25
Dc
ANIVERSARI DE LA MORT DEL PRESIDENT MACIÀ
Des 25 @ 12:00 pm – 12:00 pm

macia

“En la seva cambra, resistia a la mort. Hi lluitava. No volia morir. Mancava tanta feina…! No volia morir. Ni ho creia. Va ser més tard, això. Però així que ho va comprendre, va acceptar-la, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida” .

Amb aquestes paraules Joan Alavedra, secretari personal de Francesc Macià, va radiar la mort del president en la seva secció “El fet del dia”, de Ràdio Barcelona, el dia de Nadal de 1935 quan just se’n complien dos anys. L’Avi Macià va ser el darrer heroi romàntic de la política catalana. Fins i tot, la seva mort, el 25 de desembre de 1933, ara fa 80 anys, va mostrar un dol social insòlit en una època que vivia frenètica l’arribada de la República.

 

Gen
1
Dc
31-12-1229 Jaume I entra a Mallorca
Gen 1 @ 1:00 pm – 1:15 pm
mallorca
Això va ser en l’any de l’Encarnació 1229, el darrer dia de desembre al matí, la vespra de Ninou, i era el temps bell i clar. El rei d’Aragó va fer saber a tothom en el campament que s’havien de preparar per entrar a la ciutat. I tots plegats van anar a missa, es van confessar i van combregar, i després van fer un dinar deplors, i de llàgrimes i d’altres alimentsi es van perdonar els uns als altres. I van prendre les seves armes i quan tots van ser armats, a cavall i a peu, se’n van anar cap a aquella part peron havien d’entrar.
Aleshores un servent que era de Barcelona va sortir de la línia amb un penó i va escalar els murs, i d’altres cinc servents el van seguir al darrere, van derrocar els sarraïns que eren en una torre i hi va
n posar un penó. I després van fer signes amb les espases a l’exèrcit perquè es
preparessin per entrar, i van cridar: ―Viadins! Via dins! Que tot és nostre!
Desclot
Gen
29
Dc
26 DE GENER DE 1641 COMMEMORACIÓ de la Batalla de Montjuïc @ Fossar de les Moreres
Gen 29 @ 12:00 am

 

 

Jul
4
Ds
4 DE JULIOL DE 1776 : INDEPENDÈNCIA DELS EUA
Jul 4 @ 12:00 pm – 1:00 pm
4 DE JULIOL DE 1776 : INDEPENDÈNCIA DELS EUA

Llegirem el text de la Declaració d’Indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, però canviant nomès tres paraules: Gran Bretanya per Espanya, Amèrica per Catalunya, i colònies per províncies.

Es un text del 4 de juliol de 1776, però es bastant actual en el nostre cas.

 

http://devolucio.cat/eua/

Jul
9
Dj
9 DE JULIOL DE 1713 : PARLAMENT D’EN FERRER I SITGES A LA JUNTA DE BRAÇOS
Jul 9 @ 12:00 pm – 12:45 pm
9 DE JULIOL DE 1713 : PARLAMENT D'EN FERRER I SITGES A LA JUNTA DE BRAÇOS

9-7-1713 – Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip IV en la defensa del país. Llegirem el discurs que el 6-07-1713 va fer en Emmanuel Ferrer i Sitges en la sessió del Braç Militar de Catalunya, durant la Junta de Braços.

 

 

http://devolucio.cat/ferrersitges/

 

 

Jul
15
Dc
15 DE JULIOL DE 2017- Aplec del Pi de les Tres Branques
Jul 15 @ 10:01 am – 10:16 am
Jul
24
Dv
24 de JULIOL de 1714 – CARTA DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL DECLARANT LA GUERRA A ULTRANÇA 24-7-1713) @ Fossar de les Moreres
Jul 24 @ 12:00 pm – 12:30 pm

HAVENT LO EXCELENTISSIM, Y FIDELISSIM CONSISTORI

de Deputats, y Oydors de est Principat de Cathalunya, ab intervenció dels Braços Militàr, y Real, per regoneixer ser la causa comuna, resolc eixir à la defensa de las Constitucions, Vsos, y Privilegis de Comuns, y Particulars, ( cada lletra dels quals costa al valor, y llealtat Catalana tanta sanch ) y pendrer las armas en nom del Emperador, y Rey nostre Senyor, (Deu lo guarde) desitjant mantenirse baix son suau domini; no obstant la evacuació executada ja per lo Mariscal Comte de Estaremberch, en la major part de las Tropas : Esta Excelentissima Ciutat Amant de sa propria llibertat, y de la de tots los Pobles de Cathalunya, no sols se ha comformàt à la deliberació dels Excelentissims, y Fidelissims Deputats, y Oydors, però encara per la defensa de tant justa causa, ha passat à enarbolir lo Estandart de la Invicta Patrona Santa Eularia, pera oposarse al Enemich, que per no trobarnos encara ab competents forças pera detenirlo, se acerca à esta Ciutat. Y considerant à V.M. igualment interessat, es indispensable posarho en noticia de V.M. y demes Pobles del Principat, pera que acudint agermanants en qualsevol contratemps ahont clame la vrgencia del perill, puga la Nació Catalana logràr gloriós desempenyo en tant justa empresa, lo mes demostratiu testimoni del inimitable amor à son Monarca, segura conservació de nostra inestimable llibertat, y de la mes pacifica quietut, en augment del Culto Divino. Deu guart à V.M. Barcelona, y Iuliol 24. de 1713.

Jul
26
Dg
26 DE JULIOL – Aniversari naixement Francesc Ferrer i Gironès
Jul 26 @ 12:15 pm – Jul 27 @ 1:15 am

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 193517 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.

Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. També es va presentar com a candidat a l’alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.

Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del català. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt.

Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d’un linfoma cutani. El mateix any 2006 es creà el premi literari Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor.

Assaigs

Ago
4
Dt
4-08-1704 – CONQUESTA DE GIBRALTAR
Ago 4 tot el dia

 

gibraltar

El 4 d’agost de 1704, una esquadra anglesa amb 350 soldats catalansva prendre Gibraltar. Els seus comandants George Rooke i Jordi de Hessen-Darmstadt van prendre possessió del Penyal en nom de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent al tron d’Espanya.

Entre els expedicionaris s’hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay.

Un dels protagonistes d’aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d’Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d’evitar, o en defecte d’això controlar, el contraban cap a Espanya