jul.
4
dc.
4 DE JULIOL DE 1776 : INDEPENDÈNCIA DELS EUA
jul. 4 @ 12:00 pm – 1:00 pm
4 DE JULIOL DE 1776 : INDEPENDÈNCIA DELS EUA

Llegirem el text de la Declaració d’Indepèndencia dels Estats Units d’Amèrica, però canviant nomès tres paraules: Gran Bretanya per Espanya, Amèrica per Catalunya, i colònies per províncies.

Es un text del 4 de juliol de 1776, però es bastant actual en el nostre cas.

 

http://devolucio.cat/eua/

jul.
9
dl.
9 DE JULIOL DE 1713 : PARLAMENT D’EN FERRER I SITGES A LA JUNTA DE BRAÇOS
jul. 9 @ 12:00 pm – 12:45 pm
9 DE JULIOL DE 1713 : PARLAMENT D'EN FERRER I SITGES A LA JUNTA DE BRAÇOS

9-7-1713 – Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip IV en la defensa del país. Llegirem el discurs que el 6-07-1713 va fer en Emmanuel Ferrer i Sitges en la sessió del Braç Militar de Catalunya, durant la Junta de Braços.

 

 

http://devolucio.cat/ferrersitges/

 

 

jul.
15
dg.
15 DE JULIOL DE 2017- Aplec del Pi de les Tres Branques
jul. 15 @ 10:01 am – 10:16 am
jul.
24
dt.
24 de JULIOL de 1714 – CARTA DE LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL DECLARANT LA GUERRA A ULTRANÇA 24-7-1713) @ Fossar de les Moreres
jul. 24 @ 12:00 pm – 12:30 pm

HAVENT LO EXCELENTISSIM, Y FIDELISSIM CONSISTORI

de Deputats, y Oydors de est Principat de Cathalunya, ab intervenció dels Braços Militàr, y Real, per regoneixer ser la causa comuna, resolc eixir à la defensa de las Constitucions, Vsos, y Privilegis de Comuns, y Particulars, ( cada lletra dels quals costa al valor, y llealtat Catalana tanta sanch ) y pendrer las armas en nom del Emperador, y Rey nostre Senyor, (Deu lo guarde) desitjant mantenirse baix son suau domini; no obstant la evacuació executada ja per lo Mariscal Comte de Estaremberch, en la major part de las Tropas : Esta Excelentissima Ciutat Amant de sa propria llibertat, y de la de tots los Pobles de Cathalunya, no sols se ha comformàt à la deliberació dels Excelentissims, y Fidelissims Deputats, y Oydors, però encara per la defensa de tant justa causa, ha passat à enarbolir lo Estandart de la Invicta Patrona Santa Eularia, pera oposarse al Enemich, que per no trobarnos encara ab competents forças pera detenirlo, se acerca à esta Ciutat. Y considerant à V.M. igualment interessat, es indispensable posarho en noticia de V.M. y demes Pobles del Principat, pera que acudint agermanants en qualsevol contratemps ahont clame la vrgencia del perill, puga la Nació Catalana logràr gloriós desempenyo en tant justa empresa, lo mes demostratiu testimoni del inimitable amor à son Monarca, segura conservació de nostra inestimable llibertat, y de la mes pacifica quietut, en augment del Culto Divino. Deu guart à V.M. Barcelona, y Iuliol 24. de 1713.

jul.
26
dj.
26 DE JULIOL – Aniversari naixement Francesc Ferrer i Gironès
jul. 26 @ 12:15 pm – jul. 27 @ 1:15 am

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 193517 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.

Ferrer fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Tambe fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya de 1995 a 2003. També es va presentar com a candidat a l’alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.

Tambe va actuar com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del català. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt.

Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d’un linfoma cutani. El mateix any 2006 es creà el premi literari Premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor.

Assaigs

ag.
4
ds.
4-08-1704 – CONQUESTA DE GIBRALTAR
ag. 4 tot el dia

 

gibraltar

El 4 d’agost de 1704, una esquadra anglesa amb 350 soldats catalansva prendre Gibraltar. Els seus comandants George Rooke i Jordi de Hessen-Darmstadt van prendre possessió del Penyal en nom de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent al tron d’Espanya.

Entre els expedicionaris s’hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay.

Un dels protagonistes d’aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d’Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d’evitar, o en defecte d’això controlar, el contraban cap a Espanya

ag.
5
dg.
5-08-1391 Atac al Call de Barcelona
ag. 5 tot el dia

L’ASSALT AL CALL DE BARCELONA DE 5-08-1391

Els atacs als calls començaren a Sevilla impulsats per les arengues de l’ardiaca d’Écija. Un mes més tard, el 9 de juliol, es pot llegir al dietari del Consell de Barcelona:

“Se moch avalot e remor en la ciutat de València per lo poble d’aquella ciutat contra los juheus qui de fet foren tots robats e gran partida moriren e la maior partida se feren christians. E en la sinagoga major del dit call fo feta esgleya sota invocació de Sent Cristofer, que fo lo dit die de dicmenge la sua festa. E en lo dit call fo feta altre esgleya sots invocació de Sancta Maria de Gràcia. E lo gran clerga lur lo rau [rabí] se feu christià e pres lo àbit de Sent Domingo preycador”.                 

Vora dos setmanes després, els problemes arribaren a Barcelona, on començava a sentir-se “remor o avelot de poble contra los juheus”, per la qual cosa les autoritats decidiren fer una demostració de força per tal que “mal nos posqués seguir contra los dits juheus”. Però el dissabte 5 d’agost de 1391, ningú no pogué evitar “l’avelot contra los juheus de Barchinona realitzat a primera hora del matí -vers ora de despertada -, concloent amb tot lo call robat e morts diverses juheus.”

Els consellers municipals decidiren protegir de nou els jueus -que entre altres coses eren un dels béns més preuats del patrimoni reial- i ordenaren fer guaites durant tot el diumenge.

L’endemà convocaren la milícia ciutadana i empresonaren alguns dels castellans que havien arribat des d’Andalusia atiant l’odi contra els jueus, però vora la una del migdia “quasi ora de mig jorn passada I ora“ hi hagué un nou motí popular que alliberà els castellans i es dirigí a l’edifici reial on estaven arrecerats els jueus, combatent-los durant tota la vesprada: “Comoch-se avalot de mariners e pescadors e altres qui per lo carrer de la Mar vengueren ab armes e ballestes parades, e foren en la plaça del Blat dient “muyra tot hom e viva lo Rey e lo poble”, en tant que s’ensenyoriren de la cort del veguer y aquella obriren e·n tragueren los dits castellans preses y tots los altres preses, que no n·i romàs alcun, e -avalot fet- vengueren al Castell nou, hon se eren recullits los juheus e aquell combateren matent foch a les portes e per terrats tirant-hi ab ballestes, e durà tro ora del seny.”

A més, s’afegiren els pagesos de les afores, que aprofitaren el context de violència per fer una foguera a la plaça de Sant Jaume amb els arxius dels oficials reials que registraven els drets senyorials que havien de pagar: “vengueren pageses e sagramental [milícia] de fora, qui obriren la cort e scrivania del batle e prengueren los libres que·y trobaren, los quals cremaren en lo foch en la plaça de Sent Jacme”.

Al dia següent, dimarts 8 d’agost de 1391, el dietari del Consell de Barcelona narrava els resultats de tot plegat, uns 300 jueus assassinats i la resta obligats a convertir-se al cristianisme: “Tots los juheus qui eren en lo dit castell e la maior partida se faeren christians, sinó forsa CCC qui·n moriren. E per los dits pageses fo aprés fet fortívolment escorcoy del dit Castell nou”.

Molt s’ha escrit i discutit sobre si els catalans començaren a perdre les seves llibertats amb el Compromís de Casp o amb la unió de les corones dels Catòlics, però el fet de que castellans arribessin amb vaixells a Barcelona amb el fi d’atacar el Call, i permetre-ho, va ser un fet negatiu atribuïble als propis catalans que prefiguraren el futur.

(extret del llibre “Històries de distracció massiva”)

===================================================

 

Parlament d’en Salvador Bonada al Fossar

Ens trobem en aquest lloc, on tornaren a la terra que els donà la vida els defensors de les llibertats de la nostra Pàtria, aquells que oferiren la seva pròpia vida en defensa d’una Catalunya que tots tenim al cor i que ens omple d’orgull. És de justícia que recordem i honorem també a tants i tants catalans que ajudaren, com un sol poble a crear aquella Catalunya que fou defensada a ultrança pels que aquí foren enterrats. Una nació que destacà en coneixement, en valentia, en llibertat, en cultura, en arts i ciències, en oficis i millores polítiques en uns temps on no eren freqüents. Una nació que es forjà a si mateixa, que no es conformava i que estava sempre en millora constant. La punta de llança d’una Europa que es començava a despertar de temps foscos, d’una mediterrània que despertava al saber i que han configurat el mon que avui coneixem.

És per tant de justícia que recordem la tasca de molts jueus presents a Catalunya que en els primers segles del nostre recorregut com a nació lliure varen ajudar a configurar la nostra identitat. Eren una comunitat dintre la nostra, amb les seves especificitats, però no una comunitat tancada en si mateixa, com se’ns pot voler fer creure.

Participaven en molts espais de la societat catalana de l’època i com un més de nosaltres varen ajudar i vàrem avançar plegats. Destacaren en Medicina, Astronomia, filosofia, geografia, matemàtica, com a comerciants i com a banquers. Com a persones de confiança dels nostres Comtes van assumir papers destacats en la cancelleria i la diplomàcia. Podem nombrar a Xeixet Ben Itskaq Benveniste , metge poeta i filòsof, que fou ambaixador del nostre rei Pere davant el rei del Marroc, o Iosef Ben Meir Ibn Sabarra, escriptor del “Llibre dels entreteniments”, apuntat per diversos experts com a antecedent del “ Libro del buen amor “ del Arcipreste de Hita.O el Rabí Abraham Bar Hiyya Ha-Barceloni “Savasorda” Barceloní del segle XII, gran cosmògraf, que feu un compendi de la ciència del seu temps a la seva obra “ Forma de la Terra”, que quatre-cents anys després encara era text de referència per als estudiosos europeus.

I com ell altres cosmògrafs destacats, com Jacob ben David Yomtob, Sen Bonet, Levi ben Gerson de Banyuls, Llobet de Barcelona, i tants i tants d’altres .

I què no dir dels Cresques, cartògrafs de l’escola catalana de Mallorca amb els seus plànols, i amb els seus instruments, entre d’altres, la navegació i la marina catalana arribà a nivells que enlluernaren el món, i foren l’origen de les escoles cartogràfiques portuguesa i flamenca.

Ells eren part de la nostra realitat, i caminàvem junts. Les nostres Constitucions garantien la llibertat de culte ja al segle XIII. Sempre hem estat un poble que acull i respecta i que creix amb aportacions diverses, integrant-les i respectant-les.

Però no estem aquí per lloar ni glosar les aportacions dels jueus a la nostra història. Estem aquí per recordar un error que vàrem cometre permetent l’assalt al call de Barcelona l’any 1391. Molts jueus foren assassinats o obligats a convertir-se al cristianisme. Podríem refugiar-nos dient que el que fessin els responsables del govern d’aquell temps no defineix l’actitud de la nació, podríem argumentar que el context internacional condicionava, podríem dir moltes coses, però el cert és que fou un gran error permetre que uns estrangers incitessin a la violència contra uns catalans, de religió jueva, però catalans, i que els abandonéssim a la seva dissort. Aquest error ja no té remei, però és de justícia reconèixer-lo i recordar-lo per no tornar mai més a cometre’l. Ara com a catalans sotmesos a un jou estranger sabem el valor que té mantenir la pròpia identitat en un entorn hostil. Les reticències, desconfiances i odis que això implica. Com recentment va dir Abraham Yehoshua, escriptor i assagista israelià la pàtria d’un jueu ha estat abans que res interior, per això han conservat la seva identitat. Els catalans ho entenem molt bé això, la nostra consciència nacional és també molt íntima i intensa, per això conservem la nostra identitat en aquest entorn tremendament hostil.

Volem amb aquest acte oferir una mà amiga als nostres veïns d’aquí i als amics de l’altra riba de la mediterrània.

Una mediterrània tan nostra com seva, que ens separa, però que a la vegada ens connecta i ens comunica. Vàrem caminar junts en el passat amb encerts que ens enorgulleixen i errors que recordem, per poder desterrar per sempre. I volem tornar a caminar junts ben aviat ja com a Catalans lliures. Israel ha recuperat la terra dels seus avantpassats i s’alça. Catalunya està en el camí de fer-ho també, i lliscant sobre les aigües d’aquesta mar nostre els llaços de la nostra amistat es tornaran a estrényer.

Shalom Israel.

ag.
13
dl.
13-08-1714 BATALLA DE TALAMANCA
ag. 13 tot el dia
13-08-1843 – REVOLTA DE LA JAMANCIA
ag. 13 tot el dia
JAMANCIA
La Jamància (del romaní jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingué lloc a Barcelona entre l’agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que probablement s’hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. Fou la darrera de les Bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 al 1843.
La revolta va començar el 13 d’agost i anava adreçada contra Espartero. Després, però, es girà contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionària va fer una crida a convocar les Corts. Això provocaria una insurrecció centralista que acabà amb una intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, dirigit pel general Prim i centrat contra les drassanes i les muralles, el qual obligà la Junta Revolucionària a capitular davant el nou capità general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.

La Jamància representà el primer aixecament nítidament popular contra l’estat liberal a Espanya. La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d’una oposició organitzada a la centralització endegada pel Partit Moderat.
ag.
26
dg.
26 D’AGOST – VIe ANIVERSARI DE LA MORT DEL PRESIDENT BARRERA
ag. 26 tot el dia