ag.
26
ds.
26 D’AGOST – VIe ANIVERSARI DE LA MORT DEL PRESIDENT BARRERA
ag. 26 tot el dia
ag.
30
dc.
30-08-1957 – ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES @ Passeig Verdum / Urrutia Barcelona
ag. 30 tot el dia
30-08-1957 - ASSASINAT DE JOSEP LLUÍS FACERIES @ Passeig Verdum / Urrutia Barcelona

En record de Josep Lluís Facerias

Va néixer Josep Lluís Facerias  l’any 1920 en una llar anarco-sindicalista, d’una nació amant de la llibertat, no és d’estranyar que en una època de lluita obrera contra la opressió i per la llibertat i la dignitat, aquesta arrelés tan fort a casa nostra. L’anhel de justícia i llibertat ens ha acompanyat des dels nostres inicis.

Als setze anys ja era afiliat a la CNT i a les Joventuts Llibertàries, ho duia dintre. S’allistà ben jove per lluitar en aquella guerra contra Catalunya, a la Columna Ascaso. Feu tota la guerra al front d’Aragó, fins que seria pres l’any 1939, amb l’exèrcit republicà ja en retirada. Empresonat en varis dels “inexistents” camps de concentració franquistes, després, com la majoria dels presoners republicans de la seva edat, hagué de fer el servei militar obligatori en aquell exèrcit contra el que havia lluitat tres anys.  Tornà a ser un home lliure l’any 1945

Amb 25 anys, havia fet una guerra, sofert el captiveri dels vencedors, i la humiliació de servir a aquells que havia combatut. Per si això no fos prou la seva companya, i la seva filla de mesos havien “desaparegut” en l’èxode de civils fugint de la ocupació de l’exèrcit feixista. A molts civils els feren “desaparèixer” en aquells temps, s’havien quedat sense pàtria, sense res, la seva existència es tornà incomoda. I el que molesta tendeix a desaparèixer, no falten ajudes per fer-ho.

Vint i cinc anys i tota una vida darrera. Evidentment tornà a la militància sindical i continuà la resistència des de la clandestinitat, a les Joventuts Llibertàries de Catalunya, tornant a publicar “Ruta”, el seu diari portaveu. Com podeu suposar acabà a la Model, i al sortir ja no veia altre camí que la lluita armada.

Va néixer la Partida de Maquis de Facerias. S’especialitzà en cops de mà per aconseguir diners per la causa, i per a les famílies  dels presos de la lluita. Hi va destacar, se li donava bé, primer la Hispano-Olivetti, l’any 47, amb un botí de tres milions i mig de pessetes de la època, que repartí entre els que les necessitaven.

Va arribar a col·locar un artefacte explosiu sota la tribuna d’autoritats durant la desfilada de la victòria de l’any 1950, els soldats ja desfilaven quant encara no l’havien acabat de desactivar. No és de estranyar que durant la vaga del 1951, la dels tramvies per entendre’ns, deia que no és d’estranyar que apareguessin octavetes que deien: “ Per solucionar lo dels tramvies, aviseu en Facerias”

Caigué abatut en una emboscada de la benemèrita, franc-tiradors als terrats, un dia de pluja, un trenta d’agost, va ploure plom sobre en Josep Lluís, va caure el món sobre en Facerias, a la confluència de Pi Molist, Urrutia i Verdúm , a un quart d’onze del matí, baixant d’un taxi, la mort. Una placa a terra el recorda, cada trenta d’agost s’hi veuen flors

Recordem un lluitador, un català que va lluitar per la llibertat, fill d’una nació que porta tant temps oprimida que qualsevol lluita per la llibertat i la dignitat la fa seva. I aquest és el perill, que lluites menudes ens fan abandonar la grossa. Fa tant temps que resistim que potser hem oblidat perquè lluitem i ens embranquem en lluites que no són la nostra. Bé, per ser exactes,  totes aquestes lluites, de classe, ideològiques, totes ! són incloses en la nostra lluita principal, la lluita per les nostres Llibertats i Constitucions, perquè en elles se’ns reconeix com a homes lliures, en elles ens definim com a nació sobirana, en elles declarem que no ens sotmetem a dominació estrangera, en elles ens comprometem en el govern de la nació, en elles som co-responsables en la defensa i creació de la Pàtria. En elles estan totes les llibertats , drets i responsabilitats que tant desitgem. I elles ens permetran crear aquesta societat justa que està en el destí de totes les lluites.

Volem la Devolució de les Constitucions de Catalunya.

Visca la Terra!!

Salvador Bonada

set.
10
dg.
10-09-1229 – INICI DE LA CONQUESTA DE MALLORCA
set. 10 tot el dia
  • 10 de setembre 1229 – Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça11 de setembre 878, Marca Hispànica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú.12 de setembre   1213 – Muret (el Llenguadoc, Occitània): s’hi esdevé la batalla de Muret entre les tropes catalano-occitanes encapçalades per Pere I Mauclerc i els croats francesos comandats per Simó de Montfort.12 de setembre 1229 – Calvià (Mallorca): les tropes catalanes derroten els moros al coll de sa Batalla: és l’inici de la conquesta de l’illa (Conquesta de Mallorca. Batalla de Portopí emmarcada a la Conquesta de Mallorca d’en Jaume I.
set.
11
dl.
11-09 -104 ANYS DE CONCENTRACIONS AL FOSSAR
set. 11 tot el dia

 

910729

el 1913, un grup juvenil nacionalista anomenat “Els Nets dels Almogàvers“, va col·locar una placa a l’indret amb els primers versos de la poesia de Pitarra i van decidir celebrar allí actes en conmemoració del 11 de Setembre creient que la poesia feia referencia a fets verídics i que allí hi havia una gran fosa amb tots els morts d’aquella guerra. La placa es torna a col·locar el 1977; poc després, el 1983, l’Ajuntament de Barcelona pretén remodelar l’indret, entrant en conflicte amb grups nacionalistes que ho consideren “terra sagrada“. Finalment l’any 1989 l’arquitecta Carme Fiol remodela la plaça amb totxana vermella, representant la sang dels soldats morts. Posteriorment s’hi afegeix un peveter amb una flama el 2001.

set.
18
dl.
18-09-1714 Capitulació de Cardona
set. 18 tot el dia

18 de setembre 1714, Catalunya: Una setmana més tard de la desfeta de Barcelona, cau Cardona en arribar la ordre de rendició, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental.

oct.
2
dl.
2-10-1928 L’Assemblea Constituent del Separatisme Català aprova la Constitució Provisional de la República Catalana.
oct. 2 tot el dia

2 d’octubre 1928 – L’Assemblea Constituent del Separatisme Català aprova la Constitució Provisional de la República Catalana.

Aquest diumenge recordarem un projecte de constitució que marca un punt d’inflexió en les voluntats de llibertat i sobirania del Poble Català. Com tot , te llums i ombres, i sense restar-li importància evidenciarem un aspecte clau  que ha marcat el posicionament de varies generacions.

Aquest diumenge , a les dotze del migdia al Fossar de les Moreres, donem llum al camí cap a la nostre llibertat, revisem i re-definim posicions.

 

oct.
5
dj.
5-10-1022 Abat Oliva i les Constitucions de Pau i Treva
oct. 5 tot el dia

L’Abat Oliba va viure a cavall dels segles X i XI, i era nét de Guifré el Pilós. La seva família ostentava diferents comtats, però ell va renunciar al que li pertocava, i va ingressar al monestir de Ripoll. Va ser escollit abat el 1008 i el 1009 abat de Sant Martí del Canigó. Va convertir els monestirs catalans en importants centres culturals, i va participar activament en la construcció de castells defensius i diferents esglésies i monestirs, entre ells el monestir de Montserrat. Però un dels aspectes més importants de la seva obra, en tant que van contribuir enormement a configurar un món més pacífic i lliure del que hi havia, van ser les assemblees de Pau i Treva. En un moment de màxima puixança del feudalisme, on els pagesos estaven cada cop més oprimits i sotmesos a les lleis arbitràries dels nobles, Oliba promogué la Pau i Treva de Déu. Aquesta Pau i Treva, limitava els dies on eren permeses les lluites bèl.liques, protegia els pagesos i els seus domicilis i oferia les esglésies i sagreres, com a llocs lliures de lluites. Tot això, va contribuir a pacificar Catalunya, i va oferir a la gent un marc de convivència que va permetre al país de prosperar. Amb això, volem recordar que els catalans ja des d’un inici hem estat gent pacificadora, i que hem lluitat per tenir un país lliure, cosa que avui encara continuem fent.

 

=================================================

El 5 d’octubre del 1022 a Sant Pere de Rodes establí –amb el bisbe Berenguer d’Elna– les Constitucions de Pau i Treva, referendades el 16 de maig del 1027 al Prat de Toluges, lloc on, passats 950 anys, el patriota Josep Maria Batista Roca les commemoraria cada any mentre visqué.

Significat:

La Institució de la Pau a fi de sostreure a la violència una determinada categoria de víctimes (clergues no armats, pagesos i llurs cases amb bestiar, conreus i eines, etc.), les quals serien respectades pels combatents

La Institució de la Treva a fi de suprimir la violència (s’entén la violència l’armada) en determinats períodes fixats amb tota precisió (de dijous a dilluns, les pasqües, advent i quaresma i les vigílies i festivitats de més de vint-i-cinc diades de l’any)

Les Constitucions de Pau i Treva foren admeses pel Sínode de Niça el 1041 i pel Concili de Narbona del 1054, i aviat s’imposarien al món d’aleshores com a institució de salvaguarda dels Drets humans.

informació  de Parlament . cat :

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Còdex dels Usatges, Arxiu de la Paeria, Lleida.)

Precedents del parlamentarisme català

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l’edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau de Déuera el dret de refugi de les persones i els béns dins el territori protegit de trenta passes al voltant de l’església anomenatsagrera. La treva era la suspensió de les guerres i dels conflictes violents en uns períodes determinats.

Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l’estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l’objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d’assegurar períodes d’interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyors feudals i d’establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l’aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d’acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d’Aragó des del 1137). D’aquesta manera entroncaren l’una institució i l’altra. Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon Berenguer I, i s’incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l’època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.

La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l’exercici de la potestat judicial.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

Les Assemblees de Pau i Treva per Gener Gonzalvo i Bou, Historiador, Arxiu Històric de Tarragona

LES CONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE CATALUNYA(SEGLES XI-XIII)  —T E X T O S JURÍDICS CATALANS—

 

des.
6
dc.
3 DE DESEMBRE DE 1842 ESPARTERO BOMBARDEJA BARCELONA @ Plaça del Fossar de les Moreres
des. 6 @ 1:00 am

3 de desembre de  1842: Bombardeig de Barcelona des del Castell de Montjuïc

3 de desembre de 1842 – Barcelona: per sufocar una revolta popular, l’exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des de Montjuïc.

 

 

 

 

 

 

Van ser casuals?, van ser iniciativa d’uns generals salvatges? Veurem que no, que responen a un pla calculat i explícit de fa més de quatre segles per tal d’ofegar la llibertat d’un poble per tots els mitjans a l’abast del poder castellà: terror, assassinat,espoli fiscal, extorsió, imposició d’una nova llengua, d’uns nous costums, d’una nova mena de poder i d’administració, de l’esborrament de la memòria per fer d’un poble d’homes lliures i orgullosos un poble de mesells i d’esclaus.

Ara que la veu de Catalunya i de la Llibertat es torna a sentir alta i clara cal recordar totes les maneres, tots els intents i tots els salvatges esforços per tal de silenciar-la, i malgrat tot seguim aquí, hem oblidat moltes coses que cal recuperar, però no hem oblidat el nostre anhel de llibertat i la nostra voluntat de no restar sotmesos a dominació estrangera.

Divendres dos de desembre, com cada diumenge els Patriotes fem un crit de llibertat al Fossar de les Moreres, necessitem la teva veu, t’hi esperem a les dotze del migdia al local del Memorial 1714 , on trobaràs a la porta les banderes que sempre hem defensat, la Senyera, la Creu de Sant Jordi i la de Santa Eulàlia, Patrona de la ciutat

Altres efemèrides de la setmana:

28 DE NOVEMBRE DE 1715, Mallorca i Eivissa: Felip V de Castella n’aboleix el govern polític i administratiu propi amb un dels Decrets de Nova Planta.

26 de novemmbre  1508 – Xàtiva (La Costera): Mor Hug Roger III de Pallars Sobirà, aristòcrata català.

28 DE NOVEMBRE 1705, Barcelona: L’arxiduc Carles d’Àustria hi jura els privilegis de la Corona d’Aragó i n’esdevé rei amb el nom de Carles III.

1713, 30-novembre Diada de Sant Andreu

(Barcelona) Extracció dels Excel·lentíssims Senyors Consellers de Barcelona (GB)

Conseller en Cap: Rafael Casanova i Comes

Conseller Segon: Salvador Feliu de la Penya

Conseller Tercer: Dr. Ramon Sans

Conseller Quart: Francisco Anton Vidal

Conseller Cinquè: Josep Llaurador

Conseller Sisè: Jeroni Ferrer

 

 

des.
13
dc.
5 DE DESEMBRE DE 1705 Comencen les darreres Corts Catalanes presidides per Carles III @ Fossar de les Moreres
des. 13 @ 1:00 pm

Aquest diumenge al migdia Commemorem les  Constitucions de Catalunya que es van confeccionar durant les darreres Corts Catalanes, convocades per Carles III i que començaren el 5 de desembre de 1705 al Palau de la Generalitat, cloent-se el 31 de Març de l’any següent 1706.

Només citar les paraules que el Cavaller Emmanuel Ferrer i Sitges pronuncià durant la Junta de Braços de 1713, referint-se a aquestes Corts:

Rendida Barcelona ab honrosa capitulació, convocà lo rei nostre senyor per celebrar Corts generals; donàs remei en ella als abusos, corregint-se ab saludables lleis la inobservància de moltes; se disputà lo dret de nostre rei i senyor proposant sa Majestat a la cort l’exclusió de la familia borbona al comtat de Barcelona. Aprová i consentí la Cort general la llei d’exclusió ab les majors solemnitats que prevé lo dret, expressades en aquella constitució primera de dites Corts celebrades per lo rei nostre senyor en 1706; trobant-se los enemics a les portes d’esta capital, hassanya digne de cors catalans que, despreciant perills, s’exposaren als més imminents desastres sols per apoiar les regles de la justícia.

Corts de Barcelona (1705)

Les Corts de Barcelona de 1705 van ser presidides per l’Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III. Era President de la Generalitat en Francesc de Valls i Freixa.

En plena Guerra de Successió i després del setge de Barcelona de 1705 en que les tropes felipistes amb el virrei Francisco de Velasco al front varen capitular, el nou rei jurà les Constitucions el 7 de novembre i immediatament va convocar Corts.[1]

Les Corts es varen desenvolupar al Palau de la Generalitat de Catalunya entre el 5 de desembre de 1705 i fins el 31 de març de 1706. Va comptar amb una àmplia representació del braç reial incorporant-se onze noves poblacions.

Es van considerar nul·les les Corts de Barcelona de 1701 convocades pel rei Felip i tots els seus acords.

Amb tot, moltes de les mesures que s’havíen aprovat es van reproduir en aquestes Corts, però se’n varen aprovar unes altres:

En el terreny econòmic:

  • S’acordà constituir una Companyia Nàutica Mercantil i Universal[2] i dotar a Barcelona de port franc, tot i l’oposició de Mataró per afectar als seus interessos.[3]
  • S’amplia el nombre de vaixells per a tràfic mercantil amb Amèrica i s’eximeix del control de la Casa de la Contractació d’Índies de Sevilla.[1]
  • Es va presentar un memorial per a potenciar els lligams mercantils amb “els aliats”, Anglaterra i Holanda, en lloc de França, perquè amb les importacions necessàries «se logra el no salir el dinero, pues estos truecan sus géneros o mercadurías con vino aguardiente y otros géneros del Pahís»[4]

En el terreny polític:

  • Es torna a establir el Tribunal de Contrafaccions.[1]
  • Carles III es compromet a retornar el Rosselló i la Cerdanya.[1]
  • Per a acabar amb el problema dels allotjaments de les tropes s’acordà que aquestes haurien de viure en casernes i no en cases particulars.[1]
  • S’acorda que cap virrei podrà pende possessió del càrrec fins que el seu rei no hagués jurat les Constitucions.[1]
  • Les insaculacions serien responsabilitat de la Diputació i el Consell de Cent.
  • Per decissió del rei, es va forçar a “excloure a perpetuitat” la casa de Borbó dels drets successoris.[1]

Mentre es realitzaven les Corts, es va produir la conquesta de València el desembre de 1705.

La imminència de l’ofensiva de les tropes borbòniques es va materialitzar just acabades les Corts. El 3 d’abril de 1706 es tancava el setge de Barcelona.[1]

 

Altres efemèrides
4 de desembre de 771: Carles I el Gran dit Carlemany assumeix el tron dels francs.  Europa!
10 de desembre 1948 – Palau de Chaillot (París): l’ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.

des.
19
dt.
19 DE DESEMBRE DE 1359 CREACIÓ DE LA GENERALITAT @ Fossar de les Moreres
des. 19 @ 1:00 am – 11:45 pm

 

Cort de Cervera de 1359,

Creació de la Generalitat

Segell de Pere Terç

 

L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que al nostre País, a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol, i molt menys fer impostos per a finançar la guerra, ho havia de proposar a les Corts i les corts decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, davant la petició reial d’una aportació econòmica de guerra molt més important es decidí, a la Cort de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar quatre diputats per cada un dels tres Braços i quatre consellers dels diputats per Braç. Se li conferiren competències per prendre decisions amb la mateixa validesa de les de les Corts, és a dir, la màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte. Això ja ho sabien molt bé a la antiga Roma, que en temps de la República, en casos com aquest, nomenaven un Dictador per un període de sis mesos renovables. Catalunya no va voler donar poder absoluts a un sol individuu, ja sigui un rei o un electe. És el nostre tarannà no acceptar dominació de cap mena ni de ningú, molt menys estrangera, però tampoc autòctona. Va néixer la Diputació del General, el seu primer president Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió , control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada, a la manera catalana.

Aquesta Diputació del General, encara no amb caràcter permanent ans era un organisme excepcional per una situació excepcional, anà prenent força en els anys següents i es configurà com a govern efectiu de la Nació catalana, ja de manera permanent com a màxima autoritat de la Nació, un organisme de govern representatiu en períodes entre convocatòries de Corts Generals. Al pas dels anys anà prenent força i competències, i foren ja els Trastàmara els que la consolidaren i ha estat la manera de govern participativa i representativa dels catalans, el que ara en diríem democràtica, atenent a tots els condicionant de la representativitat de l’època.

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera (19 de desembre de 1359)

 

La Generalitat va néixer per assumir la gestió dels impostos per la defensa de la Nació Catalana, de Catalunya Tota, davant les agressions del nostre veí de l’altiplà, d’aquest veí que sempre cobeja i desitja el que no és seu i es creu legitimat a imposar la seva voluntat per la força, a sang i foc quant li cal i amb intrigues i mentides sempre. Veiem que rés no canvia, que la història es repeteix i cal recordar-la per aprendre d’ella i poder seguir endavant amb les ensenyances que en ella trobem.

Des d’aleshores les agressions castellanes s’han repetit una rere altre, i s’han repetit perquè no han aconseguit mai el seu objectiu d’anorrear-nos com a poble ni de sotmetre’ns a la seva voluntat. Ha emprat tots els mitjans al seu abast, guerra, repressió, persecució, assassinat, extermini, esborrament de la identitat i de la llengua, mentida i manipulació, traïció de TOTS els acords i pactes, més repressió, més extermini, més persecució, més mentides i manipulacions.

I seguim aquí, i seguirem aquí mentre quedi un sol català que sigui fidel a la Pàtria.Però no, no estem en aquesta situació, estem dempeus com a nació orgullosa i ferms en la decisió d’assolir la nostra llibertat.

Ara, com quant va néixer, la nostra Generalitat ha assumit el repte i s’ha posat al capdavant de la nostra reclamació i la nostra lluita, i com llavors ho està fent de manera pactada i participativa, de manera inclusiva perquè en aquesta lluita no sobra ningú, és una lluita de tots i cadascun de nosaltres. És el moment de deixar de ser catalanistes, sobiranistes, independentistes i qualsevol altre -isme, som Catalans per sobre de tot, som Patriotes, ens estimem Catalunya perquè ella és la nostra llibertat, el nostre dret i la nostra justícia. Perquè nosaltres la fem i en ella hi som tots, volem que esdevingui la Nostra Pàtria. És el nostre dret i el nostre deure lluitar per allò que ens pertany, per allò que som.

La nostra Generalitat com ha entomat el repte, i nosaltres amb ella per no cedir davant els brutals atacs que vindran, davant dels intents de desprestigi de tots i totes les institucions catalanes, davant l’ofec econòmic al que ens voldran sotmetre, davant la ofensiva legal i mediàtica que ja han començat a desfermar contra nosaltres. Saben mol bé que el nostre èxit és la seva fi. Que hauran de canviar per sobreviure i tenen una por ancestral al canvi. No hem de defallir ni escoltar els seus crits ni amenaces, el nostre camí és un, el nostre camí és la llibertat, el nostre camí és la defensa de la Pàtria i d’allò que la fa. Allò que defensaren els que en aquest Fossar van ser enterrats per l’honor de la seva causa. Les Llibertats i Constitucions de Catalunya, que han estat, són i seran la veu i la voluntat de la Nació Catalana.

Demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Amb elles tornarem a tenir un ESTAT CATALÀ. Amb elles defensarem tot el que ens han volgut robar i encara és nostre: la nostra VOLUNTAT i la nostra LLIBERTAT.

Catalans , Visca Catalunya!