28 d’abril de 1936, ASSASSINAT DELS GERMANS BADIA

badia
PARLAMENT D’EN SALVADOR BONADA
A L’ACTE DE 2014
EN REPRESENTACIÓ DE PATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ:
Estem aquí en l’aniversari de la mort d’uns patriotes. Us vull parlar de la seva vida, de
com la visqueren i del perquè som avui aquí, i no em refereixo a aquest indret concret
del carrer de Muntaner del Cap i Casal, un carrer en honor a qui cantà les glòries de la
nostra Pàtria en la seva Crònica, ni al fet d’homenatjar als qui van ser dignes
continuadors dels què van forjar el nostre caràcter com a Nació. Us vull parlar del
perquè estem avui dempeus com a Nació, dempeus com a catalans orgullosos que sabem
el que volem, i perquè ho volem.
És gràcies als homes com els Germans Badia, i als Cardona, Dencas, Macià i atots els
que tenien al costat aquells anys. I a tots els que els precediren en el temps i que des dels
segles passats ens contemplen. Som aquí com a part d’una nissaga d’homes lliures,
lluitadors, amb un ideal, amb una idea de llibertat que s’ha forjat dins nostre amb la sang
i la suor de tots ells, i de molts altres noms que no pronunciem, perquè són tants que no
tenim prou llavis.
Uns llavis que volen closos i oblidats, i que no ho estan gràcies a homes que han posat la
seva vida al servei de tots, que no van creure mai en terceres vies ni en encaixos que
sabien i sabem impossibles, que van assumir el compromís i la responsabilitat vers la
resta de la comunitat, la responsabilitat de no renunciar mai al que som i el que volem, la
responsabilitat de no renunciar a res per agradar, la responsabilitat de saber on anem i no
defallir en la lluita que hem assumit.
Som una nació natural, nascuda de la complicitat de molts, de l’esforç de tots, i aquesta
voluntat de ser ha generat la nostra llengua, per entendre’ns i expressar-nos ; la nostra
cultura, costums i tradicions, que són el reflex de la nostra manera de viure, i el més
important: la nostra manera d’entendre l’autogovern, la irrenunciable voluntat de no
sotmetre’ns de grat a dominació estrangera, ni a dominació autòctona, perquè som homes
lliures i responsables, perquè assumim la responsabilitat de crear, defensar i governar la
nostra Pàtria. Tots la formem i tots som ella.
Aquest any en fa tres-cents que vàrem perdre el nostre estat, les nostres institucions, la
nostra sobirania, les Constitucions, les nostres Constitucions, les Constitucions de
Catalunya, que eren la voluntat escrita d’una sobirania. Fa tres-cents anys que lluitem per
recuperar-les.
Mai hem abandonat la voluntat de tornar a ser, de tornar a ser l’estat més vell d’aquest
vell món, de tornar a ser un Estat Català. El mateix de llavors, el mateix que volien i pel
que lluitaven els Germans Badia.
Una Catalunya sobirana, plenament catalana, plenament lliure, i a la que no li cal vestirse
amb robes diferents per agradar, perquè té prou arguments, prou atractiu per agradar a
tots, respectuosa amb qui la respecta, acollidora amb qui l’estima, llar per tots aquells
que vulguin ser-ne part i la vulguin fer seva tal com és.
Seguim l’exemple dels que ens han precedit, orgull, compromís, responsabilitat, valor,
complicitat, companyonia, determinació, sacrifici, implicació, honor i honestedat. I la
fermesa necessària per cridar ben alt que som aquí alçats, i hi estem per quedar-nos.
Homes lliures en una Pàtria lliure.
Senyors, siguem dignes dels qui ens han precedit.
Siguem dignes de Catalunya!
Érem, som i serem
Visca Catalunya!
====================================================================
QUIM TORRA
L’assassinat dels germans Badia, avui
“Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d’homes no deixava d’avançar cap a la independència”
El Nadal de fa tres anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al President Macià anaven passant, monòtones, fredes, grises. Aquesta diada s’ha acabat convertint en un ritual més, com de carcassa buida. Vam atansar-nos a la tomba dels germans Badia, que és a tocar de la del president. Uns moments després van venir uns nois, van deixar una rosa i un ram d’espígol, i se’n van anar. Portaven una estelada.Després, com sempre que pujo a Montjuïc, vaig aturar-me també a resar un Parenostre davant d’on reposen les despulles de Manuel Carrasco i Formiguera. És curiós, Macià, Carrasco i els germans Badia enterrats uns metres uns als costat dels altres. Carrasco va ser assassinat el 9 d’abril de 1938, Macià va proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931, els germans Badia van ser tirotejats i morts el 28 d’abril de 1936. Abril! “Claror d’abril, de pàtria que mor amb mi, quan miro els anys i el pas: viatge al llarg de lents crepuscles”, deia Salvador Espriu.I jo vaig pensar que ja està bé de tanta necrofília i tant embalsamament de la memòria. Prou, ja està bé. Jo vull el President de la República Catalana aquí, al meu costat, al nostre davant. Intransigent, optimista, visionari, persistent, home d’estat, ferotge. I amb el president, els germans Badia, esclar.Perquè ja està bé, sí. Ja està bé de no adonar-se que mentre els altres somiaven en l’encaix impossible amb Espanya un petit grup d’homes no deixava d’avançar cap a la independència. Els separatistes -quin nom més bonic!- d’abans de la guerra del desastre nacional, no van ser mai un corrent hegemònic dins del catalanisme. Al contrari, van ser menyspreats i sovint vists com uns folls, uns eixelebrats perillosos i uns il·luminats de terregada. Però no van renunciar mai a la idea de pàtria plena, que és avui, curiosament, la idea que l’independentisme del segle XXI, ara sí ja majoritari en el catalanisme, ha recollit. Per aquella idea van patir tota mena de persecucions i vexacions. Molts, van pagar un preu altíssim simplement per voler ser -per voler ser catalans-. Ells sí que mereixen ser la panteó de catalans honorables. A ells, doncs, cal que els agraïm la seva lluita, perquè ara sabem que era la nostra.Els germans Badia en són un dels millors exemples. El proper diumenge, dia 28 d’abril, recordem el seu assassinat i commemorem la seva lluita per les llibertats nacionals. Al punt exacte on van ser tirotejats pels failangistes de la FAI (carrer Muntaner, 38, cantonada Diputació), a les 12 del migdia, es farà un petit acte en record seu, i hi participaran Oriol Junqueras, i l’amic Lluís Duran. M’han fet l’honor de convidar-m’hi, honor que trasllado a tots els lectors d’aquest diari. Un moment per recordar, en paraules d’Antoni Rovira i Virgili, la seva mort “empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim’.
Quim Torra
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/04/l_assassinat_del_germans_badia_avui_93853.php

Deixa-hi una resposta

*

captcha *