ANTECEDENTS DEL TRACTAT D’UTRECHT

SEBASTIÀ SARDINÉ i TORRENTALLÉ………..

gibraltar3

Periòdicament,  l’afer Gibraltar surt d’estudi amb lleugeresa.  El Tractat d’Utrecht és el resultat d’incompliments de pactes  mal negociats a esquena i contra els drets dels catalans, -únics perjudicats-, fruit  de compromisos   esvaïts ,   traïcions i deslleialtats  d’aliats  que perseguien el control del comerç  americà , la tracta d’esclaus, ports estratègics  i  control dels mars per anglesos, holandesos i francesos, amb Castella cristianitzant colònies i expropiant recursos, abolint drets i furs de nadius indígenes esclavitzats i de nacions mil•lenàries.

Tot tractat obeeix a negociacions amb contrapartides. El d’Utrecht te com antecedents:

26.07.1581. ACTA D’ABJURACIÓ 1581. La primera província que es va secessionar d’aquella Espanya amb rei absolutista i comtes ducs cruels,  extorsionadors i  incomplidors d’obligacions i lleis pròpies,  fou Holanda,  qui en aquesta data es  va autodeterminar amb l’ACTA d’ABJURACIÓ  declarant-se independent pels mateixos o semblants motius que ara Catalunya ho farà. Perdé també Espanya, anys més tard,  les colònies americanes,  asiàtiques i africanes per les mateixes raons opressores.

17.01.1641. L’efímera República Catalana  de Pau Claris (enverinat?) sota l’aixopluc de França tingué es seu  origen en els mals tractes  a Catalunya,  per establiment de tropes castellanes a càrrec nostre,  amb l’excusa de la guerra que Castella, no nosaltres,  mantenia amb França. Seguí la Pau de Westfalia o Münster ( entre maig i octubre 1648, fi de la guerra  alemanya dels 30 anys i la de 80 anys entre Espanya i Països Baixos) amb els seus principis de sobirania territorial i no ingerència que afectà a tot Europa.

07.11.1659. El Tractat dels Pirineu negociat per plenipotenciaris castellans:  Luis de Haro i Pedro Coloma en nom de Felip IV. No varen vetllar per la recuperació del Rosselló i Cerdanya (usurpats per Richelieu i ratificat per Mazzarino),  sinó que, desconeixedors de la nostra nació, constitucions i lleis,   a esquena nostra,  a cada revisió   es perdé un territori, el darrer,  la vall del Querol, ocultant el tractat als catalans que no el conegueren fins les Corts de 1702 amb Felip V, tot i que la Diputació en coneixia el text i felicitava el rei per haver signat la pau amb França. Què poc duraria¡. Les Constitucions de 1705-1706 signades article per article per Vilana Perles, reconeixien el Tractat dels Pirineus, però legislaren sobre el Rosselló i Cerdanya com a territoris propis.

10.08.1678 El Tractat de Nimega que posà fi a la guerra d’Holanda (Anglaterra, França, Holanda, afectant Castella, sent els plenipotenciaris castellans: Juan Baptista Christien conseller a Flandes; Pablo Spinola Doria ambaixador a Alemanya; Pedro Ronquillo ambaixador a Anglaterra; Gaspar de Teves Tello, del consell de Guerra . Cap representant de la Corona d’Aragó. Castella perdé territoris (Franc Comtat i territoris als Països Baixos) i en transaccionà altres.

20.09.1697. Tractat de Rijswijk entre França, Anglaterra, Províncies Unides i  Castella (altrament dita regnes d’Espanya) que,  més tard, el 30.10.1697, fou ratificat pel Sacre Romà Imperi. El tractat de pau preveia la devolució de tots els territoris conquerits   desprès de la pau de Nimega, tornant França al S.R.I, Friburg, el ducat de Lorena… (conservant Estrasbourg) cedint Castella l’actual Haití, recuperant el rei de les Espanyes la Catalunya conquerida pels Francesos… que suposava un rectificar el Tractat dels Pirineus. Qui ha denunciat aquest incompliment?

GIBRALTAR. Desprès de la batalla de Rande, Vigo,  -1702 – amb un boti per Anglaterra de mes de 1.500.000 de lliures de llavors (requisant part de l’or que la flota castellana portava d’Amèrica), Jordi de Hessen Darmstad, ex-virrei de Catalunya (1978-1700),  va convèncer Anglaterra i Holanda, de que s’havia d’afavorir el nomenament de l’Arxiduc Carles d’Àustria com a rei del regnes d’Espanya, si més no de Catalunya,  ja que això comportaria grans avantatges en el comerç amb les Amèriques , contra el monopoli comercial borbònic que constituïen França  i Castella amb Amèrica i de pas s’afavoria la causa dels hugonots que Anglaterra defensava. Acceptaren formar un exercit comandant per l’almirall Rooke  i Jordi de Hessen,   plantant-se davant Barcelona per excitar  la classe política catalana i la nova burgesia empresarial contra el Borbó. Fracàs.  Barcelona  estava governada pel castellà virrei Velasco qui, per espionatge, coneixia les incipients activitats conspiradores del Jordi de Hessen i els vigatans en favor de l’Arxiduc Carles (Vilana Perles,  Feliu de la Penya i molts altres, serien empresonats per austriacistes). Amb l’únic interès de Jordi de Hessen, es va fer un intent per què Velasco randis la plaça, però els catalans no varen aprofitar l’ocasió. Desprès de simulacres d’invasió i quatre bombes d’avis, l’esquadra  marxà de Barcelona a Mataró on recolliren algun patró de barca i mariners i a Arenys de Mar, on dos patrons  i altres mariners s’enrolaren. L’esquadra “aliada” no es va voler enfrontar a la francesa ancorada a Toló.    Girant cua,  s’adreçaren a Cadis, amb un Jordi de Hessen fracassat. Passant l’esquadra anglo-holandesa-catalana ,  principis d’agost 1704,  per davant del Penyal de Gibraltar,  poc defensat,  amb  80 soldats i uns 300 milicians  sense massa formació, amb un centenar de canons de poca o gens efectivitat, espatllats la majoria,  Jordi de Hessen,    va tenir l’encert de creure que aquell podia ser un bon punt d’entrada per l’arxiduc i, en el seu nom, el 03.08.1704 va atacar el Penyal amb un  batalló de 300 soldats catalans, entrant per l’actual “Catalan Bay” bombardejant constantment amb una reraguarda embarcada d’uns 10.000 homes i 1.500 canons, rendint la plaça, conquerint-la en nom de l’Arxiduc Carles, que nomes Catalunya defensava com a hereu i amb dret a triar-lo com a tal,  vist la no descendència de Carles II i la nul•litat del seu testament. Jordi de Hessen,  en va ser el primer Governador de la plaça i hi va deixar a un català per substituir-lo, governant-lo catalans fins 1719 o 1729 (ara no ho recordo be,  constant en el meu arxiu personal un document en que  un dels   governadors catalans que tingué el Penyal,  demana a Vilana Perles, el nomenament del seu fill, per substituir-lo).

20.06.1705. El Pacte de Gènova, signat entre els Vigatans i,  en representació d’Anglaterra, el plenipotenciari Mitford Crowe,  (parlava català al igual que el seu net que va intervenir com a traductor en el Setge de 1714) que va convalidar  tot allò fet fins ara, amb compromís d’ajut, per imposar com a successor de Carles II,  a Carles III , no parlant pas el Pacte de Gènova, de que Gibraltar fos plaça anglesa. En realitat, Anglaterra no va tenir inicialment cap interès en Gibraltar, va estar més endavant quan, Nomenat Carles III emperador,  establerts ja a Maó, van entendre que tenir base naval a les Pitiüses, Gibraltar i Tarragona, era tant com dominar el Mediterrani, sent a partir de llavors prioritat  estratègica, el conquerir i usurpar aquestes places, com així feren, excepte Tarragona que ho impedí Vilana Perles.

14.07.1713. El Tractat d’Utrecht  (signat pel Duc d’Osuna) és doncs, un resultat.   Fou negociat per castellans en nom de Carles III.  El marquès d’Erendazu primer, desprès pel comte de la Corzana, militar (que no el va voler signar per vergonya del tracte no donat a Catalunya)  i Zizendorf en defensa dels interessos dels territoris alemanys del emperador. La representació de Catalunya fou exercida, sense cap poder de decisió, per Pau Ignasi Dalmases ambaixador a Anglaterra. Felip Ferran de Sacinera a La Haia i el marquès de Montnegre a Viena. Vilana Perles en fou coneixedor de tot, però no va poder intervenir-hi directament. A Utrecht cap català va poder defensar els interessos de Catalunya, que fou obviada i traïda per Starhemberg amb el tractat d’Hospitalet el 22.06.1713, entregant als francesos places i capitulant, el darrer Castellciutat, amb el general Moragues el 28.09.1713.

Catalunya, de llavors fins ara, no ha negociat mai per si mateixa els seus propis interessos, sempre ho han negociat  des de Madrid,   gent forana. Ja va sent hora de que nosaltres negociem els nostre propis afers i amb ells,  el nostre futur, pacíficament i democràtica, també legalment, com reclamem,  exercint,  al empara del art 29 de la CE i art 29.5 del Estatut de Catalunya, el DRET DE PETICIÓ, que l’ANC gestiona,  si, com s’albira,  no ens deixen fer ni referèndum, ni consulta i/o impugnen els resultats o no els accepten.

Demanem especialment a Anglaterra, Holanda i França que,  en reconeixement d’aquests tractats egoísticament incomplerts  que obriren “El cas dels Catalans”  sacrificant Catalunya com a dany col•lateral, ho esmenin ara i tanquin el cas,  respectant la decisió de Catalunya, quan, en base a Dret, abjurant del que calgui,  declarem la Independència  per ser un Nou Estat dins la Unió Europea de la que sempre hem format part.

Deixeu-me que reprodueixi textualment el contingut de l’escriptura de propietat del Penyal de Gibraltar –Tractat d’Utrecht- que Anglaterra recorda a l’actual Espanya, quan aquesta vol recuperar el Penyal al que, Catalunya o la Corona d’Aragó  hi tenen, en tot cas,  millor dret.

Felip V de Castella,  no pas Catalunya,   va cedir al Regne Unit de la Gran Bretanya “ la plena y entera propietat de la ciudad y castillo de Gibraltar, juntamente con su puerto, defensas y fortalezas que le pertenecen, dando la dicha propiedat absolutamente para que la tenga y goce con entero derecho y para siempre, sin excepción ni impedimento alguno. Si en algun tiempo a la Corona de la Gran Bretaña le pareciere dar, vender, enajenar de cualquier modo la propietat de la dicha Ciudad de Gibraltar, se ha convenido y concordado por este Tratado que se dará a la Corona de Espanya la primera acción antes que a otros para rendimirla”

Respecte a les aigües territorials: “ aquella área circundante a la colonia hasta la cual podian alcanzar los cañones de la fortaleza del Peñon” i respecte a l’espai aeri, llavors no previst es clar, Espanya indica que nomes te el vertical sobre el Penyal.

Sebastià Sardiné i Torrentallé.
Advocat. Autor de “ JO, VILANA PERLES” EL Diplomàtic català que va moure els fils de la Guerra de Successió. Pagès Editors.  www.vilanaperles.cat

Publicat al DiariGran amb el titol “Gibraltar català” http://diarigran.cat/2013/09/gibraltar-catala-2/

 

Deixa-hi una resposta

*

captcha *