CAP A ON ANEM, SI ENS DEIXEN ELS DE SEMPRE

timo+

Estem immersos en un procés que sovint crea situacions estranyes, sobretot si alguns polítics no estan a l’altura i no veuen més enllà del nas. De la mateixa manera que quan el savi assenyala la lluna els estúpids miren el dit, quan el President assenyala el futur, els estúpids miren pel manteniment de la seva cadira.

Els convergents ens ho estem jugant tot. Tot. Som molt conscients que ens carregarem el partit, i que mentre, hem d’aguantar, dia rere dia, les estupideses d’en Duran i dels assessors d’en Junqueres, que contínuament recorden el camí partidista i no el de país. I alhora hem de mantenir els canals de relació amb gent tan ufana com els exPSUC o els retorçats del PSC. I ens aguantem.

Pensant com a catalans ens hauríem d’adonar que l’únic que té una legitimitat històrica és el 129è President de la Generalitat. La Generalitat existia abans que la Constitución Espanyola, molt abans. Els diputats del parlament autonòmic, o els nostres diputats i senadors a Madrid tenen una legitimitat espanyola.

I és el President, a qui tots li vàrem atorgar la nostra confiança per quatre anys qui té que dirigir aquesta immensa partida d’escacs. Els altres podem ajudar i aconsellar en veu baixa, però no fer visible cap discrepància a l’enemic. Deixem-lo treballar els quatre anys compromesos, que ha demostrat a bastament saber el que es fa.

Ara ens ha convocat a una consulteta. Doncs tots a centrar-nos en ella, en què sigui un èxit, i sobretot en guanyar-la.

Molts pensem que la consulta és una trampa al solitari que ens fem els mateixos catalans. El raonament que una Comunitat Autònoma no pot convocar una consulta sobre una matèria que no té atribucions és cert. El problema és que els espanyols no aporten un raonament, sinó que donant per veritat absoluta aquesta posició es dediquen a insultar, i qui això fa perd la raó i el valor del raonament.

Jo sempre he pensat que perdríem la consulta si es fes. No valorem prou que hi ha un electorat que mai participa en les autonòmiques perquè “esto es cosa de los catalanes”, però que en el moment decisiu aniran a votar, i votaran NO. Per tant sempre he vist la consulta com un moviment de l’estratègia necessària per a demostrar al món les mancances democràtiques de l’estat espanyol.

Parlar en aquest moment d’eleccions anticipades, de DUI, o de candidatures unitàries, és anticipar-nos al que farà Espanya. És donar per fet que Espanya ens la impedirà, i és, per tant, assegurar que ens fotem la gran trompada com els espanyols s’oblidin de prohibir-la.

Des del principi sabíem que el camí de la independència seria llarg, i per tant que necessitàvem unes cheerleaders que animessin la gent i no permetessin que baixes la intensitat, per això es va crear l’ANC. Pretendre, com alguns fan ara que les cheerleaders es presentin a les eleccions és una barbaritat tan gran com si les cheerleaders del Barça de bàsquet s’enfrontessin als jugadors del Real Madrid. Que ho proposi gent de partit demostra la poca auto confiança. Com voleu que la gent recuperi la confiança en els partits polítics amb propostes així. Quina representativitat REAL te la ANC o Òmnium. Té molts més socis el FCBarcelona o el RACC i no per això els regalem la direcció política del país.

L’ANC no és mes que l’enèsima versió d’un mateix invent que hem anat repetint durant anys. Quan els partits no l’han secundat, com el cas de la PDD, malgrat l’èxit de la convocatòria de la manifestació del 16-02-2006 ha acabat diluint-se.

Quan think tanks com Reagrupament o el CCN s’han presentat a les eleccions, s’han diluït, malgrat hagin estat pioners en plantejaments i idees.

Si l’ANC funciona, és justament perquè molta gent de partit d’ERC i CDC hi estan involucrats, des de dins, com a ciutadans. I es desfarà quan un dels dos partits pretengui que l’ANC es decanti clarament per un dels dos. Així de simple. I si l’ANC ha tingut capacitat d’organització (i de crear marxandatge per a finançar-se) és perquè d’aquesta se’n fa càrrec Òmnium cultural, entitat portada per ex cadells de les JERC i amb una Junta Nacional majoritàriament convergent. O sigui una organització cultural de consens, fins ara, o fins que algú ho espatlli.

Malgrat aquest consens, jo que rebo informació directa dels dos partits, us haig de dir que he rebut whasApps d’ERC aconsellant-me a qui havia de votar del secretariat, i de CDC sempre rebo recomanacions des del partit d’ajudar tot el que puguem a l’ANC i Òmnium. Així de diferent.

El problema ara ja no és tant com tenim entretinguda la gent mentre dura “el procés” si no com tenim entretinguts a alguns polítics per a què no ho espatllin tot amb les seves preses estúpides de voler viure un nou 6 d’octubre.

Jo no sé que decidirà fer en President després que el govern espanyol prohibeixi la consulteta, però si puc dir-vos el que jo faria:

És evident que el camí federal o confederal és un engany. Plantejar un nou estatut o una reforma de la constitució és un brindis al sol, que els mateixos que el fan, mai el concreten.

Jo penso que en els dos anys que queden (segons jo) per a les eleccions, que per força seran plebiscitàries, i no seran unitàries sinó amb un punt programàtic comú hem de desplegar una acció internacional potent en dues fases:

La primera fase (2015) hauria de ser denunciar l’estat espanyol a instàncies internacionals per tota la discriminació democràtica i financera que patim, com trepitgen les nostres lleis, com incompleixen les seves pròpies lleis quan volen, i com ens discriminen i ens ROBEN econòmicament en tot allò que poden. La llista és llarga, les demandes poden ser moltes i els llocs on fer-ho, molts: Estrasburg, Venècia, Viena, Unió Europea, ONU. etc.

A la que hi hagi sentència del TC sobre la consulta, s’ha de denunciar al Tribunal de la Haia. Però recordem que fins aquí, per a tot el món, continuarem sent un “assumpte intern”.

Molt abans de fer la DUi es precís garantir vàries coses: el manteniment de la nova legalitat, el control del territori (terrestre i de comunicacions) i un emprèstit extern suficient per a mantenir en marxa en nou estat com a mínim un any. Tot això dintre la legalitat espanyola no ho aconseguirem mai, per tant, si el Parlament català derogués l’estatut i retornés a les Constitucions Catalanes de 1702-1706 seria molt més senzill tot plegat.

Per una part, no es desfaria la gran coalició actual, ja que els SI-NO ho haurien d’acceptar. I per altra crearíem un merder constitucional immens als espanyols, ja que segons Herrero de Miñon, redactor de la Constitucion i actual membre del Consell d’Estat espanyol els drets històrics catalans, o sigui les Constitucions Catalanes estan garantits a la seva Constitucion. (2007 Los derechos históricos y el principio pacticio) http://www.devolucio.cat/constitucions/2008herrero.pdf

Constitucions Catalanes en mà, ja som un estat, amb tots els ets i uts. I aleshores, segons els experts espanyols hauríem de negociar amb Espanya, a la manera de Navarra, quines competències els volem cedir. Si volem, és clar.

En aquesta segona fase, 2016, ja hem d’actuar internacionalment com a catalans, i no com a espanyolets discriminats. Hem de recuperar la mentalitat catalana, i ens hem de treure del damunt l’etiqueta d’assumpte intern, i això només ho podem fer si som un problema internacional, i això només ho podem fer recuperant les Constitucions Catalanes de 1702-1706, només així tornem a ser l’estat que érem i per tant amb dret a reclamar danys.

Evidentment a unes Constitucions amb 300 anys els hi hauríem de redactar algunes “lleis d’esmena” (al sistema americà, sense modificar l’original), especialment reformar representativitat democràtica i els impostos. Però la majoria de la resta de Constitucions no només són valides, sinó que van inspirar les lleis de l’Imperi Austríac i dels Estats Units d’Amèrica.

Per als que afirmen que les Constitucions Catalanes eren d’una monarquia, recordar-los que amb aquelles Constitucions el President Pau Claris va proclamar l’única República Catalana de debò que hem tingut. I que posats a triar, entre monarquia o república jo prefereixo ser un Principat com Andorra, on els Caps d’estat només costen convidar-los a dinar un cop cada quatre anys.

I si preferiu una Constitució a la moderna, no es precís crear cap nou equip de redactors que facin una constitució amb mentalitat espanyola però arregladeta, ja fa anys que és feta, i la podeu consultar aquí http://www.devolucio.cat/constitucions/1878furscat.pdf , i en cada apartat es fa esment de quina Constitució original emana.

Per a aconseguir això la Generalitat hauria de reclamar a Anglaterra, França i Àustria l’anulació del Tractat d’Utrecht, que és l’origen real sobre el qual es suporta el Decret de nova Planta i totes les lleis espanyoles posteriors, i reclamar a aquests països i a Espanya-Castella les indemnitzacions corresponents.

Reclamar a Espanya (i als seus socis en elles), les indemnitzacions per totes les guerres que hem hagut de patir, i a tots els robatoris.

Reclamar a Anglaterra el compliment del Tractat de Gènova de 20 de juny de 1705 on es comprometien a defensar les Constitucions Catalanes i les lleis i llibertats dels catalans.

Només si recuperem el vell estat que teníem, podem reclamar l’anulació del Tractat dels Pirineus. Podem argumentar que la frontera amb França la defineix el Tractat de Corbeil (11 de maig de 1258), que la frontera amb Castella la defineix el Tractat d’Almizra (26 de març de 1244). Podem justificar que la nostra terra va de Salses al Cinca, que les Balears són indestriables del Principat, o que els valencians tenen dret per “ius solis” o “ius sanguinis” a la nacionalitat catalana http://devolucio.cat/catvalbal/ , perquè tot això ho diuen les Constitucions Catalanes. Tot això amb una DUI de “nou estat propi” no ho podem fer, i a més, amnistiem Espanya del robatori dels 300 anys.

Un cop fet això hem de preguntar a les organitzacions internacionals quins avantatges ens ofereixen per a integrar-nos en el seu club : ONU, OTAN, etc. I a les organitzacions econòmiques quins avantatges ens ofereixen: EFTA, UE. I quan tinguem les respostes ja decidirem, després de la DUI, si ens interessa romandre a la Unió Europea (per a traves d’ella haver de seguir aguantant els espanyols i les seves collonades), si ens interessa ser un estat lliure associat als Estats Units d’Amèrica (com Puerto Rico) o ens interessa ser a la Commonwealth dels anglesos, i quina moneda ens interessa tenir. En tot això és tan important com l’economia, qui ens ofereixi una política de seguretat de més confiança.

Si jo fos espanyol, voldria un “nou estat propi” català, que a més, com a ximples, assumís una part del deute de l’estat espanyol, perquè sapigueu que Espanya farà fallida i no pagarà res, i si ho fem així, ens quedarà una cara de beneits que ens durarà 300 anys més, perquè el deute espanyol, és per a nosaltres, segons les lleis internacionals, un deute odiós http://devolucio.cat/el-deute-odios/ que no hem de pagar de cap manera.

I és després de les eleccions de 2016, quan ja ho tinguem tot molt clar, quan es fa publica la Declaració d’independència, que per interès estratègic valdria molt la pena fos copiada de l’americana, afegint només totes aquelles qüestions de territori que garanteixi també el dret de la resta de la NACIÓ CATALANA en un futur, a adherir-se al nou estat, de la mateixa manera que ho preveia la Constitució de la República Federal Alemanya, i va poder integrar la RDA sense cap referèndum.

O sigui que de preses, cap ni una: CAP FRED, COR CALENT, PUNY FERM I … Sobretot… PEUS A TERRA.

Miquelmanubens.cat

Deixa-hi una resposta

*

captcha *