MIQUEL MANUBENS ………………………. Tenim una república a la UVI de nounats i és precís avaluar la situació per tal de veure com podrem salvar el nounat. Alguns creuen que les “estructures d’estat” no estaven preparades. B

    El 13 de novembre de 1137 Ramir II anomenat “el monjo” rei d’Aragó abdica i ordena a tots els seus nobles i vassalls que a partir d’aquell dia tractin a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona com a rei, i ho feu amb les paraules TANQUAM REGI, reservant-se per

ANIVERSARI DEL TRACTAT DELS PIRINEUS DE 1659 Fa tres-cents-cinquanta-sis anys que Catalunya va ser escapçada. Fa tres-cents-cinquanta-sis anys que ens van amputar una part sense el nostre consentiment i la ferida encara sagna, el temps no la cura i seguim sentint aquesta part nostra,

27 d’octubre  2010 – mor a Barcelona: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2009. . DISCURS D’EN JOAN SOLÀ AL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 1-07-2009 Em sento molt honrat, senyors diputats, de trobar-me entre vostès en aquesta institució tan no

El senyal al pit Diputats de Catalunya, els de l’antic General, porteu en les cerimònies damunt el pit un senyal. Amb orgull patri ho declaren els vells documents i escrits on rellú la frase sòbria: “duien lo senyal als pits”. En la vostre digne toga es destaca una gran creu; qu

Miquel Manubens ………………………………………………………………. No m’atreviria mai a afirmar com ha de ser “la república que tots volem” com veig

El 2 d’octubre de 1928, ara farà 84 anys, s’aprovava a l’Havana l’anomenada Constitució Provisional de la República Catalana. Era el resultat d’un dels dos grans acords a que havia arribat l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a la capital cubana aquells dies 30 de s

Avui recordem Cardona, no la seva capitulació el 18 de setembre de 1714, avui recordem Cardona. No és just que el protagonisme de Barcelona ens faci oblidar uns fets d’unes gents d’altres llocs, de tota Catalunya, que avui concentrem en el record de la valenta, heroica i o

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d’abril de 1669 – Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del segle XVII i durant la Guerra de Succes