26-08 H. Barrera-Fossar

Aquest diumenge 26 d’agost, els Patriotes per la Devolució ens hem reunit per a honorar el President Barrera en el primer aniversari de la seva mort.

Cada diumenge a les dotze del migdia, al Fossar de les Moreres fem un acte per a recordar un personatge o un fet cabdal de la nostra història. I ara que es compleix un any de la mort del President Barrera, no podíem deixar d’homenatjar-lo.

L’acte ha començat com de costum, després que les persones del Memorial 1714 fessin l’ofrena floral setmanal als màrtirs de 1714. Primerament, hem llegit un text sobre qui som i què pretenem els Patriotes per la Devolució, on expliquem el concepte de Devolució de les Constitucions, com pretenem portar-lo al centre del debat polític i per què creiem que és la millor manera de recuperar la sobirania de Catalunya. A continuació, s’ha passat a l’homenatge pròpiament dit. Hem llegit el poema L’Heribert, que Pere Quart va escriure l’abril de 1984. Com diu Enric Borràs al seu blog, “El poema és un reconeixement a la dedicació de n’Heribert Barrera com a president del primer Parlament català després del període de la República, i és una evident mostra d’admiració i afecte”. Acabat el poema, hem procedit a la lectura del discurs que Heribert Barrera va pronunciar quan va prendre possessió del càrrec de President del Parlament, l’any 1980, en la primera legislatura després de la restitució de la Generalitat. En aquell discurs Barrera es posa al servei dels diputats i del país, tot assegurant vetllar pel rigor i el bon funcionament de la Cambra. Demana a tots els diputats ser dignes de la tasca que els ha estat encomanada i enllaça la sobirania recentment recuperada amb la sobirania que Catalunya ja havia tingut fins a l’any 1714 amb les seves Corts i les Constitucions Catalanes.

Finalment, s’ha clos l’acte amb el cant de la versió antiga d’Els Segadors.

 =====================================================================

//

//

L’Heribert no ambiciona
la política xarona.
S’ha jugat i ara abandona
un càrrec dut amb encert
i amb què salvà la figura
d’aqueixa legislatura
prou trista, sempre disert.
L ‘Heribert diu el que pensa,
l’Heribert diu el que és cert
i per això no pot vèncer,
que aquí guanya
aquell que enganya,
Heribert;
la veritat sempre perd
perquè els bàndols que remenen
les cireres i les claus
ningú no sap quant despenen
per ensibornar els babaus.
Se les prometen felices
els mandarins, fet i fet,
però pregunto, discret:
d’on deuen sortir les misses?
D’algun pressupost secret
que allà dalt han estrafet?
Mes vegem el que ara passa:
Catalunya és una massa
de gent pobra, molta, massa,
i de rics lladres o rucs.
Una mena d’argamassa
d’il·lusos i de porucs,
d’illetrats de tota classe…
i obiols, serres i llucs
i altres tifes malastrucs!
Avui és una barreja
el país, aquest país
de color tirant a gris:
la multitud que coixeja
i la quadrilla que urpeja
i és feliç!
Però un cop cada vegada
la ramada,
els qui són més,
van sortint de llurs cofurnes
i després
entaforen dins les urnes
uns papers
que no saben d’on els vénen
ni on els porten; no els entenen
ni mirant-los al revés!
Mes abans
una banda de firaires,
xarlatans
més que xerraires
que ben poca cosa valen
—botiflers o forasters—,
els confonen i atabalen
amb discursos
plens d’ultratges i recursos
mentiders.
D’aquests munts d’homes i dones
—molts i moltes bons i bones—
del país, en vol fer un poble,
l’Heribert
ànima noble,
obstinat tant com expert.
L ‘Heribert sense barreres,
sense enteses poc sinceres
—i potser manifasseres—
tostemps lliure, clar i obert.
Car l’Heribert no claudica
però sap de transigir
quan el cas ho justifica
i amb l’afany d’omplir la pica
avança de mica en mica,
assenyat, pel bon camí.
Per això diu el que pensa,
per això intenta convèncer,
per això clama el que és cert
com Joan en el desert…
Endreça
Que l’atzar l’afavoreixi,
que un bon déu el protegeixi,
l’Heribert!
Per aquella Catalunya,
ai, germans, encara llunya,
si més no d’avenir incert,
que somia nit i dia,
però sempre ben despert,
l’Heribert!
Pere Quart, abril del 1984
Recuperat per l’amic Enric Borràs
  1. Francesc Respon

    Esteu fent una gran feina sí senyors. Les meves felicitacions.

Deixa-hi una resposta

*

captcha *