07-29 Setge 1713

AQUEST DIUMENGE HEM RECORDAT L’INICI DEL SETGE DE BARCELONA DE 25-07-1713.

El passat dimecres, Sant Jaume, van celebrar-se els 299 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandades pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans, s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat, símbol inequívoc de la crida a la lluita al poble de Barcelona. Aquell 25 de juliol de 1713 voluntaris catalans a cavall envestien l’avantguarda de l’exèrcit borbònic, mentre les bateries d’artilleria de Barcelona bombardejaven el cos principal de les tropes franco-espanyoles. Finalment, aquestes es retirarien al Pla de l’Hospitalet de Llobregat, mentre un estol de 6 galeres i 30 naus menors acabaven de tancar el cercle a la ciutat assetjada. Barcelona, “capital i mare” de la pàtria -com es podia llegir en molts dels fulls volants publicats aleshores-, es disposava a resistir un setge que causaria l’admiració de mitja Europa i que acabaria més d’un any després,en l’heroica jornada de l’11 de setembre de 1714

Avui hem llegit dues pàgines del llibre “The Deplorable history of the catalans”, les corresponents als fets del dia 29/07/1713 quan El Duc de Popoli instà a la rendició de la ciutat de Barcelona i la Generalitat contestà que continuaria amb la guerra.

Jo, Restaino Cantelmo Stuart duc de Popoli, Príncep de Petarano, Cavaller de l’Esperit Sant, Senyor de la Cambra de Sa Majestat Catòlica, capità d’una de les tropes del seu cos de guàrdia personal, i Capità General del seu Exèrcit al Principat de Catalunya.

 Això és per significar a la ciutat de Barcelona que si no obren les seves portes el dia d’avui, 29 de juliol, a les tropes del rei el nostre sobirà i es sotmeten a la seva obediència, l’indult que Sa Majestat està disposat, per la seva gran clemència, a concedir als seus habitants, no tindrà lloc, sinó que se’ls considerarà com a rebels obstinats.

 I donat que l’Exèrcit de Sa Majestat ha rodejat la Ciutat, se’ls adverteix per motiu de compassió abans que les operacions de càstig comencin, que és per evitar la seva ruïna total que acceptin la Amnistia concedida per Sa Majestat, i trametin els seus Representants a l’Exèrcit per implorar la clemència de Sa Majestat.

 Signat, el duc de Popoli,

 Sotasignat, el senyor Bartolomé Crespo.

 Fet al Camp davant de Barcelona, ​​29 de juliol. 1713.

La Diputació respon a la carta del duc de Popoli de la següent manera.

La singularitat de la Carta que aquesta ciutat va rebre de l’Enemic en aquest Dia de mans d’un Trompeter, ha merescut molta atenció, tanta pel que fa a l’estil com pel que fa a les circumstàncies que l’envolten. Així el Trompeter no va poder ser enviat de tornada immediatament, essent necessari una mica de temps per considerar de quina manera s’ha de respondre.

Que les portes de Barcelona han estat tancades per defensar la plaça contra l’Enemic, qui desitja apoderar-se’n,

 Que aquesta ciutat i tot el Principat persisteixen en la seva resolució de continuar la guerra, d’acord amb la fidelitat inviolable que sempre han tingut pel seu sobirà, que és qui te el poder de fer la pau o declarar la guerra,

 Que les amenaces i insults, presentats amb un estil sense precedents, no desencoratgen a la nostra gent, sinó que els refermen en el jurament de fidelitat que han renovat,

Que donat que la ciutat capital no acostuma a violar les normes de la bona educació, envien de nou al trompeter, tant sa i estalvi com va arribar, Que el duc de Popoli pot prendre la resolució que li plagui amb la resposta entregada al seu Trompeter, i finalment

Que aquesta ciutat queda vigorosament resolta a oposar-se a totes les Empreses de l’enemic, tal com ja ho ha fet en Ocasions anteriors.

Barcelona, ​​29 de juliol. 1713.

==================================================

També hem llegit un poema d’ Isidre Reventós i Amiguet (1849- 1911) anomenat “el darrer jorn de la Pàtria”

 (fragment)

” – Maleït sies per sempre
en tos néts i en tos renéts,
com a rei i com a lladre
i botxí de més a més.
Tu podràs portar corona,
Rei Felip, fill del francès,
més el cor de ma nissaga
no el tindreu ni tu ni els teus.
Crema, mata, botxineja;
Barcelona tens als peus;
llença arreu sang de ses venes;
l’esperit quedarà en ferm.
I vindran segles i segles
i en la tomba jauràs fred,
i aquest poble que ara ensorres
s’alçarà jove i potent.
El present per agonia,
l’avenir per venjament;
maleït sies per sempre
en tos néts i en tos renéts.”

Deixa-hi una resposta

*

captcha *