16-9 JURAMENT x ILLES

En la concentració setmanal del Patriotes per la Devolució,

aquest diumenge setze de setembre

hem recordat l’inici de la incorporació de Mallorca

a la confederació d’Estats Catalans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

=====================

Recordem avui l’inici de la conquesta de Mallorca, una campanya instada per Catalunya, però que fou molt més, tingué el rang de Croada, i en ella participaren al nostre costat L’Ordre del Temple i la de l’Hospital juntament amb Marsella. Tots al nostre costat.

Recordem l’aniversari de les batalles de Santa Ponça, l’onze de setembre de 1229 i l’endemà dia dotze a Portopí, on són derrotats els exèrcits Almohades, quedant el camí lliure per assetjar i finalment prendre la ciutat de Medina Mayurqa, l’actual Ciutat de Mallorca.

La campanya no la va decidir el Rei, com totes les coses els catalans ho varem decidir en Parlament, a les Corts de Barcelona de 1228, vam donar suport i recursos al Rei en Jaume per dur a terme la Croada de conquesta.

Un cop conquerit el Regne de Mallorques, el Rei donà el seu  compromís de no ser mai separat de Catalunya, compromís expressat a la Carta de Franquesa de l’any 1230. Vint i set anys després fou trencat aquest compromís.

Pere el Cerimoniós, l’any 1344 recuperà aquest compromís, d’acord amb les Universitats de les Ciutats i Viles Reials tornà a refermar el compromís d’unió permanent de Mallorca amb Catalunya. Ho feu mitjançant jurament a les Corts, on residia la nostra sobirania.

Tots els nostres prínceps ho van jurar, alhora que les nostres Constitucions, ho feien a Barcelona, al Palau Reial, però per fer-ho giraven i s’encaraven en direcció a les nostres illes, al Regne Català de Mallorca.

Aquest és el text que juraven, sobre la creu i els quatre evangelis, observar i respectar:

“ Ço es la carta de la venda del bovatge e tots los statuts capitols e ordinacions de les Corts generals de Cathalunya. E mes tots e sengles privilegis e gracias axi generalment com special atorgades. E mes la unio dels regnes d’Arago, Valencia e Comtat de Barchinona. E mes la unio del regne de Mallorques e illes a aquell adiacents e dels Comdats de Rosello e Serdanya de Conflent e Vallespir e vizcondado de Orladesi y Carlades y ab los dits regnes. E mes la confirmacio de totes les constitucions de Cathalunya axi del rey en Jaume com d’altres Reys.”

I no sols això, l’any 1365 va atorgar als Mallorquins el “Privilegi de Sant Feliu de Guíxols” on s’atorgava a tots ells la condició de catalans, gaudir d’oficis i beneficis del Principat, dret a participar a les Corts catalanes i a tenir com a pròpies les Constitucions, els Privilegis i els Usatges de Barcelona. Des de llavors vam caminar junts com a poble sobirà fins l’incompliment d’aquest jurament per part del borbó Felip, amb els Decrets de Nova Planta.

Amb la devolució de les Constitucions de Catalunya a la nació Catalana no abandonarem als nostres germans mallorquins, els oferirem una mà amiga, els considerarem compatriotes i els deixàrem la porta oberta perque, si volen, amb la seva decisió sobirana tornem a ser un poble unit.

Mallorquins no us abandonem, el nostre antic compromís ens obliga, i els catalans sempre respectem i acomplim els nostres compromisos.

Per això, perquè som i mai hem deixat ni deixarem de ser catalans per molt que ens persegueixin i ens amenacin, demanem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la nació, son de TOTA la Nació Catalana

=====================================================================

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l’any 1229 contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza’ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d’al-Àndalus). La croada fou comandada per Jaume I d’Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l’illa, l’esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l’illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Mayūrqa en l’Imperi Almohade

El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per ‘Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d’aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i foren governades per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou ‘Abd Allāh ibn Tā’Allāh al-Kumī.

La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa

Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l’any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l’aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l’aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l’illa, Abū Yahyà Muhammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī, actuà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā’mūn ben al-Manṣūr.

La situació de la Corona d’Aragó

La mort del rei Pere II d’Aragó “el Catòlic” a la Batalla de Muret

Article principal: Batalla de Muret

La Batalla de Muret

Després de la victòria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d’Aragó s’implicà en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronació a Roma l’any 1204 i la seva ortodòxia catòlica indubtable. Per aquesta raó, Ramon VI de Tolosa, els cònsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s’hi adreçaren buscant un aliat poderós i inqüestionable. Malgrat que el rei Pere II d’Aragó mai no va ser favorable envers l’heretgia càtara, doncs ja des del 1198 havia pres mesures contra l’heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaçats per Simó de Montfort i consolidar l’hegemonia de la Corona d’Aragó a Occitània.

El primer intent per trobar una sortida pacífica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Simó de Montfort, Amícia, amb el fill primogènit de Pere I d’Aragó, Jaume (futur Jaume I d’Aragó). A tal fi, el rei Pere entregà l’infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Simó de Montfort. Però un cop aquest tingué al nadó sota el seu poder, continuà atacant els vassalls del rei d’Aragó i finalment s’imposà la via militar com a única sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliurà la Batalla de Muret en la qual morí el rei Pere II d’Aragó.

La Corona d’Aragó s’havia quedat sense rei, sense successor i en una situació financera crítica a causa de la guerra.

Regència de Sanç d’Aragó durant la minoria d’edat de Jaume I

El Papa Innocenci III nomenà un consell de regència. Posteriorment Sanç d’Aragó fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l’hegemonia amb Ferran d’Aragó, germà del rei difunt Pere II d’Aragó. De fet, l’infant Jaume va haver d’agafar el poder d’una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per Sanç, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Primera revolta de la noblesa contra Jaume I

Article principal: Primera revolta nobiliària contra Jaume I d’Aragó

La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d’Aragó es produí l’any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapçalada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d’Açagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetjà i sotmeté els castells d’Albero i Liçana, però no reeixí a conquerir el castell d’Albarrasí.

Segona revolta de la noblesa contra Jaume I

Al 1223, arran de la guerra entre Nunó Sanç d’Aragó i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d’Aragó va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no recolzà al rei i es contruí una poderosa aliança de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l’infant Ferran d’Aragó, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervelló, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervelló, Guillem de Tarragona i Guerau d’Aguiló. Nunó Sanç d’Aragó fou forçat a unir-se a la coalició contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alagó. Al 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.

La Croada

El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el còmit de galeres Pere Martell

«Sopar de Tarragona»
il·lustrat al Llibre dels Feyts
(còdex de Poblet)

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d’Aragó es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d’Aragó, el ciutadà Pere Martell i els nobles Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d’Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.

Durant el sopar Jaume I d’Aragó demanà a Pere Martell que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l’illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d’una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d’establir un “regne dins la mar”.

« E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. »
 
—El Llibre dels Feyts cap XLVII

Les Corts de Barcelona de 1228

Les Corts Generals
de Barcelona de 1228

Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l’expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s’establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l’impost del bovatge per la realització de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

  • L’objectiu era l’annexió de totes les illes.
  • Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l’expedició en cavalls i homes armats.
  • Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
  • En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d’Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.

Les tropes cristianes de la Croada

La negativa de les Corts del Regne d’Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d’Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d’Aragó és el següent[4]

  • Host de la Casa d’Aragó 150/200 cavallers
  • Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
  • Host d’En Guillem II de Bearn i Montcada100 cavallersHost del Bisbe de Barcelona, 100 cavallers
    • Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers
    • Hug V de Mataplana, 50 cavallers
  • Host de N’Hug IV d’Empúries 70 cavallers
  • Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers
  • Host de l’Abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat Descoll
  • Host del Prebost de l’Arquebisbat de Tarragona N’Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
  • Host de l’Orde del Temple de Salomó
  • Host de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem
  • Guillem I de Cervelló, 100 cavallers
  • Ferrer de Santmartí, 100 cavallers
  • Ramon de Montcada, 25/50 cavallers
  • Ramon Berenguer d’Àger, 50 cavallers
  • Galçeran de Pinós 50 cavallers
  • Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers

Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.

Campanya militar

Conquesta de Mallorca per Jaume I

L’any següent, el 5 de setembre l’estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona.[5] Durant el trajecte sofriren els efectes d’un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d’atac i desembarcant a Santa Ponça on es combat l’11 de setembre i venç els moros l’endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[6] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā’mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla.

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l’assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī, la insurgència mayurquina es fortificà als castells d’Alaró, Pollença, Santueri.[7] així com a la Serra de Tramuntana, on s’hi refugiaren uns 3.000 homes armats i unes 15.000 dones i infants supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa. Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. El rei va tornar a Catalunya en novembre de 1230.

Al 1231, durant la segona expedició de Jaume el Conqueridor sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[8] a la Serra de Tramuntana, Xuiap optà per tractar la rendició de la següent manera: per a ell i altres quatre del seu llinatge, hisenda a Mallorca, cavalls, armes, rocí i mules; pels sarrins que s’acollíssin al tracte, dret a poblar les terres que s’havia expropiat el rei (medietas regis); aquells que no volgéssin retre’s, restarien a la mercè del rei. Prop de 2.000 sarrains mayûrquins es negaren a retre’s en aquestes condicions[9] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.

La implantació del règim feudal

Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l’Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos de l’Empordà.

Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l’Estendard. Al voltant d’aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.

Aquesta informació ha estat extreta del Portal d’Història Militar de Catalunya de la Wikipèdia

//

//

Deixa-hi una resposta

*

captcha *