08-12 Santa Clara 1714

Parlament d’en Salvador Bonada a l’acte del Fossar del diumenge 12-08-2012
Un dotze d’agost, tal dia com avui de fa dos-cents noranta-vuit anys, a trenc d’alba, les millors companyies de granaders de l’exèrcit de les dues corones varen començar una assalt ferotge contra les muralles mig enrunades de la ciutat. La tasca de bombardeig artiller ja havia fet la feina, en aquell setge fou especialment salvatge, deixant un de cada tres edificis de la ciutat enrunat, i la resta molt malmesos. El comandant invasor, el Duc de Berwick, ja se n’havia encarregat. Després d’un any de setge i tot el terror que havia de provocar un atac artiller d’aquelles característiques, la ciutat no resistiria gaire, estava defensada per civils, per botiguers, menestrals, estudiants, artesans i algunes companyies de soldats regulars. No eren res davant les seves tropes professionals i ben entrenades, amb experiència de combat i amb una superioritat aclaparadora. Començà l’assalt amb la claror de l’albada, no gaire lluny d’on som ara, als Baluards de Santa Clara i del Portal nou, defensats per companyies de la Invicta Coronela de Barcelona, defensades per barcelonins. Envestiren ferotges aquelles tropes amb la certesa de passar per sobre dels defensors com una riuada que tot ho inunda, la sort de la ciutat ja estava decidida i l’atac era doncs un pur formalisme per fer córrer aquella colla de civils davant la visió dels millors soldats francesos, les seves tropes d’elit pujant per les muralles enrunades.

Però les descàrregues de fuselleria catalanes van començar a delmar aquests orgullosos granaders francesos, que pogueren però pujar les muralles i arribar dalt el baluard, on es lliurà un combat cos a cos, la companyia d’estudiants de lleis va escometre l’invasor a baioneta. Aquells francesos, guanyadors de cent batalles havien estat vençuts i expulsats de la ciutat, davant l’astorament del comandant borbònic que no s’ho podia creure i s’enfurismà. L’havia vençut el que ell considerava una xusma de menestrals i botiguers, va ser una carnisseria.

Però no acabà aquí, ferit en el seu orgull més íntim Berwick planeja per l’endemà dia tretze un atac massiu de les seves forces, aquesta vegada de nit. Tornaren a pujar amb més força, i aquesta vegada pogueren prendre posicions. Durant la nit els defensors organitzaren violentíssims contraatacs però els francesos els rebutjaren. Al matí del dia catorze els generals Villarroel i Bellver organitzen un contraatac amb noves companyies de la Coronela i el Regiment de la Diputació, amb reforç d’artilleria, varen escombrar els invasors, i alliberaren els baluards i la muralla, els francesos rodolaven muralla avall fins el pla, de tornada a les trinxeres que hi havia construït. Aquell orgullós exèrcit francès, cregut de la seva superioritat sobre els defensors, corria a refugiar-se de la fúria dels catalans. Es guanyà la batalla, però seguien allà fora, ferits i amatents, ara ja sabien amb qui se les havien de veure.

Aquella victòria meravellà Europa, una petita nació que lluitava per la seva llibertat contra un exèrcit amb una superioritat aclaparadora i el derrotava.

Recordem avui aquella victòria. La recordem perquè és part de la mateixa lluita que ara es produeix. Recordem aquella victòria perquè eren catalans que lluitaven per quelcom més important que la pròpia vida, i ho sabien, i tant que ho sabien, eren homes i dones lliures que preferien morir lluitant que veure com els hi eren arrabassades les lleis i llibertats, escrites a les Constitucions de Catalunya. Eren catalans que sabien que era millor un últim dia lliures que cent anys com esclaus.

Eren com nosaltres i lluitaven pel mateix que nosaltres. I el record i l’homenatge que avui els hi fem no és per uns fets ni a uns soldats d’una antiga guerra, és l’homenatge a uns companys en la mateixa lluita, una lluita que no s’acabà l’onze de setembre de 1714, una lluita que ha continuat fins a dia d’avui i que hem entomat amb orgull d’homes i dones lliures amb la certesa que farem honor a aquells que van donar la vida per nosaltres i per Catalunya.

Per això ens trobem cada diumenge en aquest lloc que és la urna que guardava l’honor dels defensors de les llibertats d’aquell dia. I dic guardava perquè ja no és necessari guardar-lo, ara és necessari entomar-lo i ser-ne dignes, ara és la hora d’alçar-nos i combatre la injustícia, ara és l’hora de demostrar que som un poble orgullós, que necessita la llibertat com l’aire que respira i que no renunciem ni a l’aire ni a la llibertat. Us demanem a tots els presents que torneu el proper diumenge, i que porteu més gent que hi vulgui ser. Que no ens aturem ni ens conformem amb el que ens volen o no ens volen donar. Som catalans, som lliures i volem el que és nostre, no demanem res, hem decidit agafar-ho i ho agafarem. El nostre Parlament, dipositari de la sobirania de la nostre Pàtria, ha de fer la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana.

És el seu deure i és la nostra obligació recordar-li i recolzar-lo per a què ho faci. Per aquesta raó i no per cap altre, som avui aquí i hi serem cada diumenge al bell del migdia, a plena llum, plogui o nevi, perquè la raó s’ho val, perquè és de justícia i és el que pertoca. Us demanem doncs que torneu a venir i siguem més cada dia, que el nostre exemple serveixi per despertar més catalans i que les nostres paraules siguin escoltades. Que les voluntats s’uneixin en una de sola per cridar ben fort que no ens rendirem, que sabem el que volem i que no defallirem fins aconseguir-ho.

Amb Orgull i Coratge guanyem la nostra Llibertat

Visca Catalunya!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

======================================================================

Batalla del Baluard de Santa Clara

del 12 d’agost de 1714

Els primers dies d’agost els assetjadors van començar a excavar mines des de la tercera paral·lela, dirigides a la base dels baluards de Santa Clara i del Portal Nou. Òbviament, la intenció era fer volar els baluards per arribar a l’assalt amb més garanties. Els defensors van fer sortides per dificultar el treball a les mines i clavar canons, però no van poder parar el frenètic ritme dels assetjadors, els quals, tot i les mesures de precaució, patien a causa de l’artilleria de plaça i dels contraatacs catalans un esgarrifós nombre de baixes.

El 12 d’agost, Berwick va plantejar el primer assalt. En primer lloc, pretenia conquerir els baluards de Santa Clara i del Portal Nou, per impedir el foc de flanc contra el gruix que havia de pujar per les runes de la bretxa. A trenc d’alba, Berwick va ordenar la voladura de la mina del Portal Nou. Tot seguit, els borbònics van entrar en torrentada al vall pels túnels prèviament preparats i que van ésser oberts en el darrer moment. Els granaders van començar a pujar baluard amunt pel pendent de runes. Tot i rebre descàrregues dels defensors, aviat va haver-hi nodrits grups d’atacants dalt del baluard que van avançar cap a una barricada que els defensors, en previsió, havien construït els defensors i que s’allargava cobrint l’amplada del baluard. No van poder passar d’aquí, atès que els defensors de la Coronela els metrallaren amb granades de mà i descàrregues de fuselleria. Mentrestant, gran quantitat d’efectius d’atac es concentraven al vall per enfilar-se per les runes. En aquest moment, però, l’artilleria del baluard de Sant Pere, que ja estava al cas, va disparar pots de metralla, que van provocar una carnisseria entre els atacants. La fuselleria catalana batia també, des del lleugerament més elevat baluard de Sant Pere, els granaders frenats a la barricada de la plataforma del baluard del Portal Nou. Van arribar reforços catalans a la gola del baluard dirigits pel mateix Villarroel. Els catalans van contraatacar i van carregar amb les baionetes; els franco-espanyols van ser expulsats del cim del baluard i van haver de recular cap al vall i cap als baixants, fins a tornar a la tercera paral·lela. Berwick va contemplar el combat astorat i perplex. La xusma de menestrals i botiguers havia derrotat i posat en fuga els seus preuats granaders d’elit.

Paral·lelament també va començar l’assalt al baluard de Santa Clara, més baix i menys sòlid des del punt de vista constructiu, i que presentava portells i esllavissades de runa. Una massa de granaders va fer la primera envestida, però va ser rebutjada a l’acte. En un segon intent, els borbònics van col·locar força soldats dalt del baluard i tot seguit van començar a disputar les barricades que els catalans havien aixecat a la plataforma com a segona línia de defensa. Els borbònics s’hi van poder estabilitzar i van anar pujant reforços i arneres per assegurar la posició. Ja a llum de dia, els catalans van organitzar un contraatac ferotge. La companyia dels joves estudiants de lleis va carregar a la baioneta contra els granaders, i es produí un brutal carnatge per ambdós bàndols. Nous efectius de la Coronela van acudir en suport dels estudiants i van aconseguir posar en retirada els borbònics. L’assalt havia acabat en desastre per a les forces de les dues corones, que van patir unes 900 baixes. Tanmateix, Berwick va començar a preparar un nou atac. Ara va optar per atacar primer Santa Clara, i un cop conquerit aquest punt atacar el Portal Nou.

La batalla de Santa Clara fou una de les més terribles del setge. A les 10 de la nit del 13 d’agost, els franco-espanyols van simular un atac general per la bretxa principal i contra el baluard del Portal Nou. L’atac, però, anava dirigit contra Santa Clara. Novament els granaders pujaven a l’avantguarda, però ara anaven acompanyats de sapadors protegits amb plastrons i armats amb piques, amb les quals tombaven, enretiraven o desmuntaven les feixines. Els atacants van ser rebutjats d’antuvi, però noves forces van pujar en massa i, després de més d’una hora de combat, es van poder emparar de la punta del baluard i les barricades d’aquell sector. Tot seguit van intentar avançar cap al flanc esquerre del baluard, des d’on s’accedia al portal de Sant Daniel, però les barricades catalanes d’aquest sector els ho van impedir. Alhora els catalans procedien a aixecar barricades a tocar de la gola. A mitja nit estava clar que l’atac principal era a Santa Clara i que els altres havien estat de diversió; això va permetre portar reforços als catalans. Tot i ésser de nit, els defensors van organitzar dos violentíssims contraatacs, que van ser rebutjats pels franco-espanyols, en els quals els catalans van resultar delmats. Per més desgràcia, una espurna va fer explotar granades, municions i pólvora provocant una nova carnisseria entre els defensors de la ciutat que s’estaven a les barricades del baluard. Els generals Villarroel i Bellver van decidir llavors esperar la llum de dia per tal de provar un intent definitiu per reconquerir el baluard. Van preparar canons amb pots de metralla a la zona de la gola, i també van portar peces a la cortina propera de Ribera, des d’on es podien batre les posicions franceses. A banda, van fer pujar tiradors selectes a la veïna i alta torre de Sant Joan que dominava l’escenari. Les forces que preparaven el contraatac es van mantenir ocultes darrere les barricades, en un segon vall que aïllava un sector del baluard de la cortina de la muralla. A les 12 del migdia del dia 14, l’artilleria va metrallar els borbònics a boca de canó, alhora que les peces de la cortina de Ribera cobrien l’esllavissada i agafaven de flanc a les tropes de l’extrem del baluard. Els tiradors també van eliminar amb precisió 25 borbònics a cada descàrrega. Llavors, pel centre i des dels flancs del baluard, els defensors van passar al contraatac, van escombrar els invasors i també van atacar pel vall. Els catalans havien rebutjat l’atac, però havien tingut uns 800 morts i 900 ferits. Els de les dues corones van patir 479 morts i uns 1.000 ferits.

Tot Europa tenia la mirada fixada en Barcelona; la vergonya i la mala consciència feia que milers d’europeus esperessin el miracle. La petita nació que havia desafiat les grans potències del món i que havia protagonitzat una epopeia inversemblant mereixia sobreviure.

(text extret de :

http://www.guerradesuccessio.cat

i imatge de http://www.11setembre1714.org , webs que us recomanem descobrir)

Deixa-hi una resposta

*

captcha *